NORANTA-SETÉ DIA: EL REI PERE D'ARAGÓ

Comencen les nits tropicals. L'aire es queda quet, l'ambient es troba carregat d'humitat, el gesmiler fa olor més intensa i els mosquits estan potrosos i piquen amb ganes. Tenia cita amb el dentiste i aprofitant, he decidit de passar per la biblioteca i bescanviar uns llibres. La dentista veu la bossa de llibres i mentre l'obri em pregunta, de manera retòrica, clar: quins llibres estàs llegint? Puc vore'ls? És un llibre d'Isabel-Clara Simó  i un altre de Manuel de Lope, li dic. Ah, lliges en català? T'agrada llegir en català? Recalca massa voltes català i no sé per què. Isabel és, o era perquè ha faltat enguany, d'Alcoi- li explique. Ai, vaja, no la conec. És que soc de la rama castellana, però també soc llegidoreta. I llavors em conta en un monòleg, perquè jo no hi puc participar més que assentint amb un aparell dins la boca, que és de la Vall de Laguar però que fa molts anys que viu a Dénia i açò i allò i que si m'havien agradat els llibres i m'agarra descol·locat, perquè no n'estic acostumat, a què em pregunten sobre si m'agrada açò o allò. Estic més posat a passar desapercebut. Passe per la biblioteca i li done a la bibliotecària un paper amb els títols. Ara ja podeu anar vosaltres a les prestatgeries però no podeu tocar els llibres, això sí, heu de dir quins voleu i nosaltres vos els donem. Totes les prestatgeries estan precintades amb una creu de Sant Andreu al davant, com si foren l'escena d'un crim. Un dels llibres que vull és un assaig de Rubiera Mata Tirant contra l'Islam. Ai l'Islam, va cridant la dona per la sala, quins llibres que vos agrada llegir, amb un to que no diu res i vol dir-ho tot. I sort que en la biblioteca sols estic jo i per eixes coses no m'agrada que la gent em furonege que llig o deixe de llegir.