ETIMOLOGIES PERSES (VI) PARE

La paraula pare en persa és پدر (padar) i en trobarem a balquena, de cognats entre les llengües indoeuropees.

Així per exemple, el llatí pater  ha donat el valencià pare, l’occità paire, el castellà i l’italià padre, el sicilià patri, el portugués i l’aragonés pai o el francés père. Per no parlar de tots els derivats com ara pàtria, patriota, patrimoni, patriarcat, paternalisme...Al cap i a la fi el pater era l'element central de la societat romana, fins i tot el principal déu de Roma, Júpiter signifca pare.

Dins de les llengües germàniques comptem amb l’anglés father, el neerlandés vader, l’alemany Vater, el suec far, que és el resultat de la contracció de fader i l’ídix פֿאָטער [foter].

Si passem a altres branques com ara les llengües godèiliques, veiem el gaèlic escocés athair i en el grec πατέρας o l’hindi पितृ [pítr]

Pel que fa a les llengües eslaves, a partir d’ací trobem un segon bloc de paraules derivades de l’indoeuropeu, ara de átta i que té origen en el parlar infantil. D’esta manera, el rus отец [atiets], l’ucraïnés отець [atiec’] o el serbi-croat отац-otac s’emparenten amb l’hitita attaš, el gaèlic escocés oide (tutor, padrí), el gal·lés tad o  l’anglés dad.

Tornant al llatí, tata en romanés donà tată i es repetix en el dàlmata tuota. El valencià  tete o tata referit als germans, ha de tindre també un origen paregut. Inclòs fora del nostre sistema lingüístic veiem el turc ata, que serví per a batejar el líder Atatürk o pare dels turcs.