ETIMOLOGIES PERSES (XVII) JO
La
primera persona del singular en persa es من [man],
escrit ман en tadjik, i originalment es referia a la forma d’objecte
però amb el temps esdevingué també la del subjecte tot desplaçant la forma az/azo
que encara s’empra en moltes variants de les llengües iranianes. Així és cognat
de l’hindi मा [ma], del
grec εμένα que deriva de l’antic acusatiu ἐμέ, del llatí me que ha donat mă, me o mi
en les diferents llengües romàniques, de l’anglés me, l’alemany mich,
el neerlandés mij, el suec mig, el gal·lés i gaèl·lic escocés mi,
el rus меня, l’ucraïnés i serbi мене.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada