SERENDÍPIES

 Esta setmana he fet els exàmens de la UNED, m'he presentat a dues assignatures: Art dels segles XVII i XVIII i Història del Cinema. La d'art barroc i del segle XVIII és la que més m'ha agradat, especialment perquè tenia molts prejudicis cap a l'art barroc, el veia com un estil molt artificiós, carregat, exagerat, que ho és, però he comprés millor la seua raó de ser, que no és un simple caprici i m'ha paregut tot plegat, un estil molt més original que l'art renaixentista, malgrat que este gaudeix de millor propaganda. Per a esta assignatura he provat de gravar-me llegint alguns temes per a després sentir-me mentre passege els gossos, vaig amb el cotxe o isc a caminar. Fins i tot, em vaig motivar i vaig estar experimentant amb la inclusió de música de fons del barroc, tot i que això ho podia fer durant les vacances, en acabant el temps és el que n'hi ha.

El cas és que el mateix dia de l'examen sols tenia oportunitat per a sentir dos temes de la vora cinquantena del temari, així que en vaig triar dos a l'atzar, un per a anar a la faena i un altre per a anar a l'examen. Mai m'havia passat, però les dues preguntes de desenvolupament eren justament sobre eixos dos temes que havia decidit sentir per darrera volta.

Però encara va ser més estrany. L'examen es fa a la casa de cultura on hi ha sempre alguna exposició temporal. Com que vaig haver d'esperar mitja hora per a entrar a l'aula de l'examen, hi havia per allà un pintor i autor dels quadres que hi havia exposats i insistia a què entrara a veure la mostra. Va estar preguntant-me també sobre quin examen faria i em va dir que el seu pintor preferit era Boucher i que un dels seus llenços s'inspirava en les seues figures, justament artista d'un dels dos temes que em van preguntar.

De tota manera, de poc em va poder servir, no sols perquè què podia estudiar en un minut? Si no també perquè el paper que pauten per a contestar cada pregunta, una cara de full, no dona per a molta informació, al contrari és l'espai per a fer una enumeració de catàleg, però queda l'anècdota.

Vaig haver d'anar a veure les pintures quan vaig eixir, per sort ja no hi era perquè és molt incòmode enfrontar-te a l'obra d'algú amb eixe algú present. Dels quadres n'hi havia un poc de tot. He investigat sobre ell i a part de tindre una ensalada de cognoms, pareix que va desenvolupar la seua carrera artística després de jubilar-se, com el pintor Henri Rousseau. La valoració de l'art a partir de criteris estètics és sempre molt subjectiva i pel que fa a criteris qualitatius o històrics, no em veig capacitat encara.