EL MAL DE CAP DEL CAP MARTÍ
La serralada Prebètica arriba fins a la Mediterrània i abans d'endinsar-se en la mar, dibuixa un conjunt de cingles que tanquen la badia de Xàbia pel sud. D'aquests el més destacat hui és el Cap de la Nau (en-castellano-para-que-lo-entiendan-todos Cabo de la Nao, un catalanisme segons la RAE perquè la castellanització dels noms valencians no obeeix cap regla més que la de fer que sonen menys valencians), cap que s'ha repetit falsament que és el punt més oriental de la Península i el primer lloc per on ix el sol.
Tot i ser incorrecte el franquisme ens va "regalar" un eslògan turístic prou coent Amanecer de España, nom que encara du una avinguda de Xàbia i que duia també un col·legi. El franquisme reconeix implícitament que les illes Balears no són Espanya.
A aquesta concepció errònia també han contribuït els hel·lenòfils i la seua dèria amb la suposada colònia grega d'Hemeroskopeion que han traduït com a "talaia del dia". Hauríem de parlar del prejudici que evidencia eixa obsessió per buscar uns orígens grecs i obviar l'empremta fenícia que ha deixat moltes més restes arqueològiques.
Bé, reprenent el fil aquest conjunt el formen de nord a sud els caps Prim (o Martí), Negre i de la Nau. Tanmateix, en la cartografia anterior al segle XVIII este conjunt apareix com una unitat amb el nom de Cap Martí. Però per algun motiu a partir del XVIII comença a aparéixer el nom la Nau.
En primer lloc, hi haurà influït l'analogia amb el Cap de Sant Antoni que tanca la badia de Xàbia pel nord. Aquest rep el nom d'una ermita de Sant Antoni que s'hi construí al segle XIV i que compartien Xàbia i Dénia, no sense discussions, enfrontaments i baralles. L'ermita va desaparéixer perquè s'hi va construir el far damunt (després es va traslladar) i les seues restes desaparegueren quan el ministre Navarro Rubio va comprar els terrenys del cap. Sí, aquestes coses eren habituals en el franquisme, encara patim l'espoli de la Punta.
En segon lloc, contribuiria a la canonització del cap aquella llegenda de Gregori de Tours que parlava d'un monestir del segle IV, els frares del qual foren assassinats per l'exèrcit del rei visigot Leovigild en la seua persecució del catolicisme.
Gregori situa el monestir en algun indret entre Sagunt i Cartagena i l'historiador denienc Roc Chabás el va situar un poc perquè sí a Xàbia basant-se en el fet que, segons la llegenda, els frares fugiren a una illa propera i, per tant, degueren amagar-se a l'illa del Portitxol. Molts encara ho creuen, basant-se en la suposada pervivència del topònim Sant Martí, però d'haver existit este lloc sens dubte jo l'ubicaria a Cullera, ja que al jaciment de la Punta de l'Illa (que hui ja no és una illa, és una península) sí que s'han trobat restes dels segles V i VI corresponents a un monestir, mentre que a Xàbia l'arqueologia no ha trobat res i el topònim vinculat a Sant Martí apareixeria cap al segle XVIII o XIX. La construcció d'un castell a l'Arenal amb el nom de Sant Martí, reforçaria aquesta creença errònia. Caldria esbrinar l'origen del nom Martí que de moment té un homòleg al municipi provençal de Ròcabruna-Cap Martí.
Podria ser que Martí fora una alteració de matí i que es relacionara amb eixa idea de talaia del dia? Falta l'opinió de Coromines que vincula el mot al llatí mattea o maça i que es relacionaria amb maça, el martell o el mall associat a la forma de determinades muntanyes, pics i ixents.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada