A LA CARRETERA.


Tenia el llibre de Jack Kerouac, On the road, a la meua llista de pendents des que faig fer a la facultat Història d'Amèrica Contemporània (com de lluny queden ja aquells dies!!) i per fi m'he animat a llegir-me'l i a acabar-lo.

 L'argument és bastant senzill; conta les aventures i desventures de Sal Paradise (aka Jack Kerouac) i de Dean Martin al llarg i ample dels Estats Units, de costa a costa vivint al límit i tot el que això comporta: sexe, drogues, alcohol. La carretera vertebra un país enorme i en ella s'encreuen tot tipus de persones. Des de Nova York a Frisco (San Francisco) o des de Denver fins la ciutat de Mèxic, passant per Los Ángeles, Nova Orleans o Chicago la carretera és una font de coneixement, una universitat del coneixement empíric.

Des de la nostra perspectiva el llibre no impacta molt, fins i tot és molt light per als temps que corren. Però aquí l'exercici consisteix a llegir-lo des de la perspectiva d'un individu, fins i tot un nord-americà, de la dècada dels 50. Imagineu uns Estats Units vencedors del 45 i al principi de la guerra freda contra els soviètics. Una nació pagada d'haver-se conegut, fidel als seus valors capitalistes i tancada en ella mateixa per temor a l'amenaça comunista, marxista, roja, com vulgueu anomenar-la. Una Amèrica doncs, conservadora, la del president Eisenhower, l'Amèrica dels WASP (blancs, anglosaxons i protestants). En aquella època seria una lectura escandalosa.


Però a més el relat està protagonitzat per un nou grup humà que s'està gestant des de finals del XIX i que comença a prendre protagonisme en la vida pública, la joventut. Una joventut que busca el seu lloc en la societat i es defineix per contraposició a la cultura dels seus pares. On the road i els seus protagonistes engegaran una nova ona cultural, la dels beats, que rebutja els valors materialistes d'Occident, els valors tancats de la societat, la cultura de les aparences, del pensament unívoc. Un moviment que no serà més que l'avantsala de d'una olla que bullirà als anys 60: el moviment pels drets civils, l'alliberament de la dona, la lluita pels drets dels homosexuals i el moviment de la contracultura d'on sorgiran entre altres els hippys.

En definitiva aquesta novel·la m'ha portat bons records, de l'esperit de la carrera, quan et feien reflexionar i pensar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL