dissabte, 1 de gener de 2011

MANHATTAN TRANSFER.


Ja tenim un any nou i per estrenar. Ara és temps de perfilar eixos propòsits de l'any que amb un poc de sort arribaran al 31 de gener. Jo m'he proposat llegir la major quantitat de llibres de la llista de 101 llibres per llegir. És una llista que he trobat per atzar en Internet, hi ha quantitat de llistes com aquestes. Aquí a baix a la dreta he col·locat la llista. Com que ja havia llegit alguns n'he afegit més per no fer trampes. Però com que conta des d'avui ja puc ratllar un nou llibre: Manhattan Transfer de l'escriptor nord-americà (però d'ascendència portuguesa) John Dos Passos.

Quan t'endinses en la seua lectura de seguida te n'adones que no té una seqüència narrativa comuna. És a dir, no hi ha un narrador omniscient que conte la història, ni descripcions de l'entorn, ni anàlisis interiors dels personatges. La història es segueix a través dels diàlegs dels personatges, de les notícies dels periòdics, de les cançons de fons que es poden escoltar en un bar. Per això mateixa, als personatges se'ls coneix a través dels seus actes, de les seues opinions, de les seues converses. 

Una altra característica és que no té un protagonista diferenciat. Hi ha una quarantena de personatges que interactuen entre si o no es relacionen amb cap altre, que apareixen durant tot el llibre o solament durant un fragment. Perquè Manhattan Transfer no és més que una estació de metro de transbord: alguns agafen el metro tots els dies, d'altres l'agafen una vegada i ja no hi tornen. L'únic element en comú és el fracàs. Personatges de diversa extracció social: el lord anglès, el corredor de bslsa, l'actriu, la prostituta, el contrabandista, immigrants europeus que arriben buscant fer el somni americà...però tots fracassen, no hi ha cap que triomfe en la vida (bé, en realitat sòls hi ha un). Cap a la meitat del llibre és normal perdre's en la trama, perquè és difícil recordar-se de l'historial de tots.

El gran escenari és la ciutat de Nova York, amb paisatges que ja formen el nostre ideari: Brooklin, Manhattan, Wall Street... I en el transfons es parla de la guerra europea que acabarà esdevenint mundial i de la llei seca i el comerç il·legal d'alcohol o els incis de la crisi del 29, però sempre petites pinzellades, sense cap reflexió de l'autor. Hi ha finalment, una crítica subtil al capitalisme, a les seues misèries, al seu individualisme, a la pobresa i als somnis frustrats de molts dels que arriben a la ciutat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada