dissabte, 7 de maig de 2011

LA CULPA?... DELS COMUNISTES!

Deia el meu avi de Pinet, que en glòria estiga, que quan desapareguera la Unió Soviètica no tardaríem a trobar-la a faltar. Açò ho deia en els anys 80 un llaurador sense cap tipus d'estudis i que no havia eixit mai del poble.  Aquest pensament em ve al cap perquè enguany fa vint anys que va desaparèixer aquella decrèpita Unió Soviètica assassinada per Yeltsin i soterrada per Gorbatxov, que va començar a morir un poc en Afganistan i un poc banyada de petroli. 

Jo vaig nàixer al final d'aquella era que anomenem Guerra Freda i per tant no recorde com es vivia aleshores, però com que he estudiat història ho puc sospitar. Malgrat la psicosi constant sobre l'amenaça bolxevic, la gent devia sentir-se a gust perquè tenia un lloc en el món. M'explique, en aquells anys hom podia ser capitalista o podia ser comunista, no hi havia lloc per a mitges tintes o tercers mons per molt que alguns intentaren no alinear-se. Un bon dia el senyor Johnson podia alçar-se i sentir que el sistema capitalista no anava amb ell, automàticament era comunista. En un altre indret, el senyor Ivanovich podia opinar que la URSS necessitava reformes, automàticament era capitalista. I açò donava seguretat perquè tant el senyor Johnson com el senyor Ivanovich estaven situats en el món, mentre que nosaltres vivim nadant i lluitant per no ofegar-nos en aquesta postmodernitat líquida en la que res és el que sembla. 

Però la URSS encara ens aportava més coses, per exemple teníem drets socials i laboral. I no perquè la mà de Stalin arribara tan lluny, sinó que el temor a una revolució soviètica en el món occidental duia a mols governs occidentals a cedir front a les demandes, per allò de domar la bèstia sense que es desboque massa. Però aquest paradís socialdemòcrata tenia data de caducitat i a mesura que la URSS entrava en decadència, els neoliberals anaven fent el treball de la formigueta desmuntant poc a poc el sistema. Ara que no hi ha ninguna alternativa social al sistema establert que siga viable i que mire cara a cara al sistema capitalista nosaltres ja podem cridar i cridar que ningú no ens escolta, perquè ens van soterrar en la mateixa tomba de la URSS.

Finalment, una altra cosa que va provocar la URSS va ser el naixement de la Unió Europea com un contrapès continental a la influència soviètica a Europa ideada pels Estats Units. I aquella unió de petits estats tremolosos entre dos gegants que va triomfar, ha mort d'èxit. Sense la URSS, la Unió Europea sobrava en un món unipolar i aquesta crisi ha demostrat que cadascú ha de salvar sa casa i els seus objectes i que sobrevisca que puga. La revisió del Tractat de Schengen que presumiblement restablirà les fronteres europees   per als ciutadans de classe B és el Réquiem d'aquesta mort anunciada. 



Per tot açò i molt més crec que si la Unió Soviètica no hagués existit mai, l'haguérem hagut d'inventar i els EEUU deuen opinar el mateix perquè ja fa anys que busquen un enemic que estiga a la seua alçada i no arriben a trobar-lo mai, perquè els islamistes radicals no tenen el mateix carisma que els russos ni Bin Laden és (o "era") Breznev. Els nord_americans (excloent canadencs i grenlandesos) han perdut el seu company de jocs i no troben altre, i açò de qui és culpa? dels comunistes? de Zapatero?, de Xàbia Viva?

2 comentaris:

  1. No m' agrada aquest article, la vessant panfletària domina sobre l' argumentació històrica (molt correcta)del procés històric. Sols li he vist un error garrafal: has considerat la la URSS des de i sols des de la política a nivell global. El món de la politica de blocs és molt més ric, divers, i gris.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina