dijous, 19 de maig de 2011

ESTIC INDIGNAT (QUANT DE TEMPS SENSE DIR-HO!)

Ja feia uns dies que em venia de gust indignar-me, per res en concret, simplement perquè note que estic perdent la meua essència. 
En menys d'un mes entregaré el treball final de màster i podré considerar aquesta aventura masteritzada però sense cap final feliç. Tampoc trist. Solament serà un final, un de tants, un final descafeïnat que algun dia no recordaré, fins i tot em prendré el luxe de dubtar de la seua existència. Però des del present (o des del passat de dit final) és un futur tèrbol. Què hi haurà més enllà d'eixe final? Un treball precari o fins i tot cap treball, una dependència parasitària dels progenitors, la fi de l'autonomia. Hui en dia tindre una carrera universitària (i un màster, qui ho diria?) ja no és sinònim ni de treball ben remunerat, estable, la casa als afores i dos cotxes en cada garatge. No tenim futur, ens l'han furtat, ningú ens vol, sobrem. 
Oh però tens una cultura!!! ... aquesta cultura em serà molt útil el dia de demà quan haja de viure sota un pont o quan tinga que vendre els meus òrgans en internet.
No sé qui va dir, "quant més llunyà és el futur, millor aparença té". El meu futur i el de molta gent no te cap aparença feliç, perquè és un futur negre immediat, més enllà del qual sols hi ha una boira espesa.
Per això he decidit indignar-me, perquè em sent estafat, m'indigna haver perdut la joventut estudiant per a tindre ara les mateixes perspectives de futur que un obrer del segle XIX, perquè m'indignen les frases barates de consolació i ja de pas, m'indigna la gent desconfiada, m'indigna la gent que amaga la covardia sota una espècie de principis que ni aquesta gent deu entendre, m'indigna que els partits polítics es disputen els nostres vots com si foren feus i també que en donen pel sac en les campanyes electorals, m'indigna que es toleren tantes tonteries de la humanitat, m'indigna que es burlen de mi, m'indigna la gent que sols busca diners i poder, m'indigna la gent que manipula la resta, m'indigna que m'odien sense motiu, els que es creuen superior a la resta, els que creuen sempre tindre raó i són incapaços d'escoltar, m'indignen tots aquells que pregunten per a què serveix la història (als que els dic el següent: tu tampoc has demostrat ser útil  i malgrat això et permetem continuar existint)
En fi tantes coses m'indignen que m'indigna no poder concentrar-les en un diminut espai. Espere que aquest pingüí puga expressar tota la indignació que sent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada