diumenge, 20 de maig de 2012

HAMELN, UNA CIUTAT QUE VIU DEL CONTE

Hameln no passaria de ser una petita ciutat de la Baixa Saxònia de cases pintoresques i ben resguardades dels embats del temps si no fos perquè el seu nom ha quedat irremissiblement lligat a un flautista que es dedicava a caçar rates i segrestar xiquets. El flautista d'Hamelí es conegut per molta gent arreu del món gràcies sobretot als germans Grimm, dos filòlegs i polítics alemanys que en el segle XIX es dedicaren a recopilar llegendes i contes que els vells alemanys contaven a la vora del foc, històries que sempre contenien un ensenyament moral i que versaven sobre llops antropòfags, bruixes, princeses captives, cases fetes de confit i boscos màgics. Però el que molts pocs saben és que realment va haver un flautista que un dia passà per la ciutat d'Hameln i segrestà tots els xiquets, al voltant de 130.

Reproducció del flautista (Rattenfänger en alemany, el caçador de rates)

La font més antiga què disposàvem sobre la història eren les vidrieres de la catedral de Sant Bonifaci d'Hameln, en les què es plasmava l'episodi del flautista. En l'actualitat aquestes vidrieres ja no existeixen, els bombardejos de la segona guerra mundial, una vegada més, se les endugueren per davant.

Catedral de Sant Bonifaci on, fins fa 70 anys es podia veure en les seues vidrieres, la història del flautista.

Segons el conte, la ciutat d'Hamelí patia d'una plaga de rates i la població ja no sabia com desfer-se d'elles, després d'haver intentat nombrosos remeis. Aleshores l'alcalde publicà un ban en el què prometia una sucosa recompensa a aquell que poguera salvar-los del problema. Atret per l'anunci arribà un flautista  a la ciutat. Assegurava que ell podia resoldre el problema i efectivament així fou, començà a fer sonar la seua flauta i les rates, com hipnotitzades sortiren de tots els seus amagatalls i seguiren el flautista què se les endugué al riu Wesser, on moriren ofegades. 

Una vegada es veieren lliures de la plaga, el flautista reclamà la seua recompensa però els ciutadans d'Hamelí, desagraïts es negaren a pagar-li-la, a més a més, l'expulsaren de la ciutat. Des d'ençà el flautista jurà que tornaria per venjar-se d'aquelles gents tant incomplidores i malpagantes. I efectivament així ho féu. Els fets ocorregueren un matí del 26 de juny de 1284. Tots els ciutadans es trobaven en la catedral, puix aquell dia es celebrava Sant Pere i Sant Pau. El flautista aprofità per aparèixer per la ciutat i fent sonar la flauta, atragué tots els xiquets i les xiquetes de la ciutat. Com en una tètrica processó, se'ls endugué a tots. Foren vistos per última vegada en la muntanya del Calvari. Solament un xiquet, què era sord, es va poder salvar i contar als habitants de la ciutat tot el que havia succeït.

Respecte al final dels xiquets, les diverses històries difereixen segons el grau de cruesa del faulista. Els xiquets bé van morir ofegats en el riu Weser, compartint destí amb les rates, bé foren tancats en una cova  on moriren de fam, bé el flautista se'ls endugué ben lluny. La versió més disney diu que els pares penedits pagaren la recompensa al flautista i els xiquets pogueren tornar sans i estalvis. 


Però va ser solament un conte o un fet tràgic? Hi ha un corrent historiogràfic anomenat estructuralisme, segons el qual, qualsevol producte humà ens transmet un missatge i té un significat i amb aquests es pot fer també història, no solament a partir de documents o restes arqueològiques. Així, segons l'estructuralisme, els contes, les llegendes, els mites no són simple fantasia humana, sinó que són la plasmació literària, la memòria col·lectiva d'un fet real què es perpetua així a través del temps.

Aleshores, quina interpretació se li dona al conte del flautista?

Existeix un consens en assegurar que el nucli de la història és el rapte dels xiquets i que la història de la plaga de les rates no és més que una addició moderna. Així les coses, respecte al rapte s'han donat aquestes interpretacions:
-El flautista simbolitza la mort, com un brot de pesta que s'acarnissà sobretot en els infants de la població.
-El rapte simbolitza la partida d'un contingent juvenil d'habitants que marxà de la ciutat per establir-se i colonitzar noves terres. A favor d'aquesta hipòtesi sabem que als segles XII i XIII es produí un gran moviment de població arreu d'Europa (Croades, expansió de Portugal, Castella i Aragó cap al sud, conquesta normanda d'Anglaterra i Sicília...) provocat per una explosió demogràfica. En Alemanya aquest moviment s'anomena Drang nach Osten i suposà la colonització, per part d'alemanys, de terres situades en Polònia, Bohèmia (Txèquia), Transilvània i Moràvia (Romania).
-La marxa dels xiquets fou un episodi més de l'anomenada Croada dels Xiquets, fet en el què alguns xiquets, després d'haver tingut aparicions de Jesucrist exhortant-los a recuperar Terra Santa, marxàvem cap a Jerusalem reclutant molts altres xiquets pel camí, sobretot al centre d'Europa i França.
-Alguns li posen massa imaginació i ens diuen que el flautista era un pederasta o un psicòpata que va matar més de 130 xiquets de la ciutat sense que cap adult li posés resistència. Fins i tot algú ha dit que el flautista seria una mena de nou Dionís que donava a ingerir als xiquets drogues que els feien perdre la raó i els convertia en bacants, heretges o neopagans, motiu pel qual foren executats en l'esmentada muntanya del Calvari.

Si no fos per la història del flautista, Hameln no passaria de ser una pintoresca ciutat de l'Alemanya profunda.

Siga quina siga la seua interpretació el fet tingué lloc i impactà tant la població d'Hameln que encara a dia de hui, per respecte a les víctimes, està prohibit fer música en la Bungelosenstrasse, carrer on vivia el flautista. Però no hi ha mal que per bé no vinga i la ciutat d'Hameln viu sobretot del conte. S'hi pot visitar la casa en la què suposadament visqué el flautista. S'hi pot comprar nombrosos souvenirs que tenen les rates com a motiu. Fins fa no molt de temps també s'hi podien veure rates dibuixades pels paviments de la Bungelossestrasse, però una remodelació recent del carrer les ha esborrades. I per suposat allà on hom vaja de la ciutat hi veurà el flautista i la seua llarga ombra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada