dijous, 17 de maig de 2012

I TU, QUÈ EN SAPS DE ROMANIA?

Era l'hora del descans i estava amb un company de treball romanès, parlàvem de tot un poc quan em preguntà abans de fer l'enèsima pipada al cigarret:
-I tu, què saps de Romania?
Em vaig quedar amb la ment en blanc, agafat en la meua ignorància. Havia d'intentar salvar els mobles.
...bé... En la meua ment començaven a accionar-se els mecanismes de recerca d'informació. Buscar: Romania. Cerca en procés. Espere per favor. No s'han trobat resultats, quizás quisiste decir Rumania. No, sé perfectament el què he dit, torna a buscar.
...buscant...
S'han trobat tres resultats.
Vaig prosseguir:
-Bé, estava la Dàcia, què era una província romana (no digues Dràcula!, no digues Dràcula) i després va vindre Ceausescu (si, com qui diu que darrere l'ú ve el dos) i...i (no digues Dràcula!) i entremig estava Dràcula (ja està, ja ho ha dit, li ha faltat temps per a dir-ho).
Ell va riure.
-Tu també tens en la teua ment una veu a qui no li pareix res bé del que fas o dius? -Vaig preguntar.
-Com?
-No res, no res.
-Jo també sóc de Transilvània, així que alguna cosa en comú tinc amb Dràcula. Que li deien Vlad.
-Però Vlad en realitat era de Valàquia, això de Transilvània s'ho va inventar Bram Stoker.
-Era de Transilvània, el Bram Stoker eixe no sap el que diu.
Un company italià què havia estat seguint la conversa, va preguntar:
-Però Dràcula va existir?
Si- vaig dir jo- i li agradava molt, espera, com es diu en alemany, bé no sé ni com es diu en italià, que li agradava empalar al personal.
I en eixe mateix moment vaig intentar reproduir un empalament, posant la nota grotesca del moment.
El romanès va interrompre la meua sessió de mímica:
-Tu no havies estudiat història?
-Si.
-Però història de què?
-Com que de què? Del món, d'Europa.
-I què has estudiat de Romania?
-Doncs ara que ho dius, no recorde res.
-Aleshores Romania no està ni en el món ni en Europa?
-Doncs es bastant obvi que la Universitat considera que no.
-Bé, per a començar en Romania no es parla solament romanès, al meu país, en Transilvània també s'hi parla hongarès i alemany. De fet en la meua família solament parlem hongarès i a l'escola també vaig estudiar hongarès. El problema és que tot el món pensa que en Romania sols es parla romanès. I clar molts romanesos no entenen que es parlen altres llengües en un país.
-Calla, calla que eixa història si que me la se jo de memòria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada