MOSQUITS

Mosquits. Bèsties voladores què pertorben la tranquil·litat de la nit, insectes amb ales què s'introdueixen per qualsevol escletxa, què roden al nostre voltant i esperen, com aquells què tenen tot el temps del món fins el moment propici. I quan ja has aconseguit conciliat la son...bzzzz...escoltes unes ales brunzint al teu voltant, un soroll dèbil què es capaç de fer-te estremir de dalt a baix. Aquest és el moment de començar un joc què a mi m'agrada anomenar: la caça del mosquit fill de puta.


Inspeccione cada centímetre de la paret cercant alguna taca negra. Aquesta part és més senzilla sobre murs llisos i pintats de blanc immaculat però resulta força difícil sobre eixa aberració francesa anomenada gotelé.  Quan ja tinc localitzada la presa ve la part més deliciosa i al mateix temps la més delicada: exterminar el mosquit fill de puta. És una sensació de benestar indescriptible, amb les restes del mosquit escampades sobre la paret hom pot tornar a tombar-se, dormir i tornar al món oníric. Però menys d'una hora més tard...bzzzz.


Serà el mateix mosquit què ha ressuscitat? Quantes vides té un mosquit? Serà un familiar desconegut què arriba cercant venjança com en una telenovel·la? No hi ha moment per dubtar, hi ha que posar en marxa de nou l'operatiu. Una nova víctima més per sumar a la llista esperant que ara siga la definitiva. Tanque els ulls i...bzzzz ...La situació ja comença a prendre un aire a trilogia de terror dels anys 80. Comence a considerar la possibilitat que tot siga producte de la meua imaginació, com si fos el protagonista d'un relat de Poe. O i solament o  la naturalesa m'està enviant un missatge, tal vegada la solució als problemes no siga estampar-los sobre el capçal o estavellar-los sobre el barandat, sinó que pot haver-hi una altra solució.

Llavors quina serà la solució? Establir una mena d'entente cordiale amb ells? Encara que deuria d'aprendre eixe sistema de brunzits que anomenen idioma, més o menys com l'alemany. Deuríem arribar a una simbiosi en la què ells m'absorbirien la sang i jo no obtindria res, més o menys com l'estat modern però amb menor burocràcia. Pot ser que la naturalesa a través dels mosquits ens està dient que simplement existeixen coses què no aporten res i contra les quals no podem lluitar, hem d'acceptar-ho i quan no podem més, optar pel napalm. Si, el napalm ho soluciona tot.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL