diumenge, 30 de setembre de 2012

ERRORS

Quina força oculta ens condueix a fer un glop a un got de llet calenta i a cremar-nos la llengua? A intentar canviar la roda d'una bici amb coneixements nuls de mecànica? A sortir un dia de pluja sense paraigües? Són els petits errors de la vida què els cometem sabent per avançat que són errors. Pot ser al cometre'ls esperem un resultat diferent, però el cas és que continuen sent erros. Llavors em trobe aquesta frase de l'Oscar Wilde: Experiència és el nom què tothom dóna als seus errors. Hi ha frases que ens arriben quan més les necessitem o tal vegada ja estaven a l'aguait i les ignorem fins que les necessitem. 

Hi ha errors què simplement provoquen un dolor físic. Però d'altres deixen un buit interior dels quals hom pensa que mai podrà omplir però afortunadament els dies acaben i al trencar l'alba tot es veu des d'una òptica diferent. Són parts fonamentals de la vida, del procés d'aprenentatge, empirisme cavallers. Així s'aprèn què algunes situacions de la vida s'assemblen molt a l'anar a la mar. Algunes gents s'hi llancen directament, sense pensar-s'ho dues vegades. D'altres prefereixen tombar-se al sol i esperar a què la pròpia mar vinga empentada per les ones. La postura mitja consisteix a entrar a poc a poc, primer els peus, després els genolls i sentir com va pujant perillosament el nivell de l'aigua amb la seua frescor invasiva fins arribar al coll i finalment cobrir la totalitat del cap.

Cadascú afronta les situacions de la vida com vol o com bonament pot. Els errors són eixe filet d'aigua, en sentir la gelor, en cometre un error, el primer impuls és el de tornar enrere, cap a la seguretat de la terra ferma. Però per algun motiu necessitem continuar entrant perquè el filet és la condició sine qua non per accedir al gaudi. Una mena de purgatori terrenal.

Per això hem de continuar cometent errors. Per això tenim una atracció cap als errors, per això els cometem sabent per endavant que són errors. Són el motor què ens fa avançar, són l'aigua gelada, el primer glop què abraseix la llengua, el primer bac...

Per als què som poc perspicaços, hom hauria d'inventar un departament de qualitat què avalués el procés, classificant els diferents imputs com a encerts o errades. I al dia següent toca tornar a cometre erros i aprendre'n.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada