dijous, 20 de setembre de 2012

LES DUES BANDES DE L'ESPILL

Un gra. Dos grans. Tres grans. Milers de diminuts grans d'arena es fonen per formar una superfície cristal·lina, llisa, un vidre implacable, sempre cruel. Conformen un espill, un joc de reflexos i d'imatges contraposades de les què mai hom podrà estar completament segur de quina imatge és real i quina falsa.

Nosaltres, com a ésser humans (uns més que altres) projectem una imatge d'allò què voldríem ser, empentats per una societat hobbsiana què ens obliga a lluitar els uns contra els altres. Així, a banda de carregar amb les nostres ombres, també carreguem amb els esperits ansiats, allò que els alemanys, què tenen paraules per a tot, conjugarien amb el verb werden, el què es pretén ser.

Però vet aquí que els espills són capaços de recordar-nos quina és la nostra imatge real i vertadera,  una imatge silenciosa què ens jutja i ens diu: així eres. Els espills revelen tot allò què volem amagar i ens impedeix ocultar-nos de la realitat, perquè allà on hi anem, ens perseguirà.

Onsevulla que correm allí apareixerà el nostre jo autèntic: sobre les aigües de la mediterrània, sobre una indiscreta finestra al bell mig del carrer, sobre un bassal format per la deposició de petites gotes de pluja què són al mateix temps petits espills. Ens hi veiem sobre un glaçó de gel al fons d'un got, sobre unes pupil·les desconegudes en una mirada què ens creuem en una cantonada. Apareixerem també sobre les riques superfícies daurades o argentades d'objectes exposats en un aparador o sobre el metall brut d'una ferreria plena de fum.

Com serà la vida a l'altra banda de l'espill? Jo crec que allà darrere les persones, els nostres jo a l'inrevés, caminen pel món representats tal i com són, amb la veritat com a gaiato. Però ells es miren a l'espill i el què veuen és molt distint, veuen les coses tal i com els agradaria que foren, com a persones felices què acompleixen els seus desitjos i anhels. Perquè la veritat és que quan nosaltres mirem dins d'un espill veiem els nostres reflexos tal i com són i quan ells hi miren ens veuen a nosaltres tal i com pretenem ser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada