dilluns, 2 de desembre de 2013

RECEPTA DE CURRI

-El primer ingredient que necessitem és música- va dir Darren, abans d'engegar la ràdio de la cuina- el segon que necessitem és una Guinness- va continuar, alçant la pinta, mentre jo apuntava en un full de paper.

-En tercer lloc hem de picar una cabeça d'alls en trossets molt fins i una ceba, però una vermella que són més gustoses. El secret per a què la ceba no faça plorar és emprar un ganivet ben esmolat, per a no trencar el no sé que, que fa plorar o això van dir a la tele (i realment funciona, però jo em quede amb el truc que m'ensenyaren en Alemanya, picar la ceba amb un glop de cava a la boca, no sé que fa el gas, però no fa plorar).

-Darren eres un professional, hauries de dedicar-te a la cuina.

En eixe moment, va detindre la feina i em va mirar.

-Mai. La cuina és el meu hobby, un hobby mai pot ser un treball, acabaries odiant-lo. No pots treballar en alguna cosa que t'agrade, acabaràs per avorrir-ho, promet-m'ho que mai ho faràs.

-D'acord, ho tindre en consideració.

-No, promet-m'ho!

Llavors es va adonar que m'estava apuntant amb un ganivet enorme i ben esmolat.

-Perdona, és que m'emocione de vegades. Ara hem de posar l'all, la ceba a sofregir. Després hem de tallar el pollastre i l'afegim també. Vés remenant.

-Així?

-No, has de remenar amb passió. Pensa que el menjar és un ésser viu que lluita per sobreviure i tu l'has d'empentar a la mort. Empenta'l! Empenta'l.

No sé si fou que eren quasi les 3 del matí i estava cansat (i màgicament les 2) o fou real, però juraria que en els ulls de Darren es va dibuixar una expressió maligna mentre llançava el menjar a l'abisme.

-Ara hem d'afegir el curri, necessitem un poc de celiandre, clavells, xili, canyella,gingebre i suc de llima. I finalment un poc de iogurt per a que no quede tan picant.

Tan picant, eixa era la qüestió. Eren les 2.00 del matí i Darren, el que s'ocupa de l'hotel a les nits, volia provar una recepta que havia vist en la tele. En un programa recorrien la Índia cercant el curri més picant. El curri no és sols una espècia que es ven ja preparada. En el Regne Unit és un plat molt popular hereu dels temps de l'imperi. De fet, la paraula curri és originària de la llengua tàmil i significa barreja, en referència a la barreja d'espècies. En el nord de l'Índia empren una altra paraula que també es pot veure en la gastronomia britànica, el masala. Com anècdota el pollastre masala, malgrat el seu origen indi, té la denominació d'origen en Glasgow, és a dir, és una creació dels immigrants indis en Escòcia.

El curri eixe picava més que el foc de l'infern, era com alimentar-se de la caldera de l'avern. Però el truc és prendre's un got de llet, però no aigua perquè reaviva el picant.

Llàstima que Darren no vulga dedicar-se a la cuina. El seu somni és obrir una carnisseria en Melbourne, Austràlia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada