dissabte, 7 de desembre de 2013

DEAN VILLAGE




 Edimburg és una ciutat molt turística, els carrers estan sempre envaïts de viatgers. Però llevat de la Royal Mile i Calton Hill, també és una gran desconeguda. Dean Village és un barri poc conegut, a 10 minuts a peu del centre. Passa desapercebut perquè es troba amagat dins de la vall que forma el riu Leith. De fet, Dean en antic escocès vol dir profund.

Dean Village va començar a desenvolupar-se fa 800 anys al voltant d'uns molins hidràulics instal·lats a la vora del riu. Fou fundat pels frares agustins de Holyrood, que eren els que tallaven el bacallà en la ciutat abans de la reforma protestant. Hi van haver fins a 11 molins per a la mòlta de gra. Gra que permetia abastir no sols la ciutat d'Edimburg, sinó també les aldees veïnes com Leith, Canongate o Stockbridge (totes elles, com Dean Village, integrades hui en dia dins la ciutat).

Aquesta situació de quasi monopoli va permetre el desenvolupament d'un ric gremi de flequers, forners i flequers, anomenats en escocès baxters (l'equivalent de l'anglès baker). Bona prova d'açò és el conjunt de cases dels segles XVI i XVII que s'hi conserven, cases familiars de grandària considerable, si ho comparem amb la situació que es vivia a la ciutat d'Edimburg: misèria, amuntegament i habitacions en què podien arribar a viure 12 persones.

Emblema del gremi de flequers
Tanmateix després del zenit, ve l'ocàs. La revolució industrial d'alguna manera marca un punt d'inflexió i no retorn. La màquina de vapor va deixar obsoletes altres fonts energètiques com la hidràulica i l'eòlica. Aquesta situació és dona de manera generalitzada a tot el continent europeu, però es viu de manera més dramàtica a Dean Village, perquè era la principal, per no dir única, activitat econòmica.

Per una altra banda l'acurtament de les distàncies afavorí una creixent importació de cereals des de fora d'Escòcia, sobretot d'Egipte o de Crimea. Aquestos cereals arribaven al port de Leith, des d'on eren redistribuïts. Per agilitzar el procès, es decidí instal·lar uns molins, més avançats tecnològicament, en el mateix port. D'aquesta manera el cereal es venia ja molt.

Un tercer factor contribuí a la degradació del llogaret. Durant el segle XIX una creixent burgesia demanda unes condicions de vida més saludables, llavors es desenvolupen diversos plans d'expansió urbanística. Fina al moment la ciutat d'Edimburg es reduïa a la muntanya on es troba el castell i la ciutat antiga, car dita muntanya estava rodejada per llacunes insalubres (el que són hui en dia els Meldons i els Princess Gardens amb l'estació de Waverley). A l'altra banda del riu es projecta una nova ciutat a l'estil neoclàssic. El problema estava que a l'altura de Dean Village, el clot del riu és tan profund, que era necessari baixar fins al riu i creuar-lo. Aquest inconvenient es resolgué amb la construcció del Dean Bridge, un pont de 136 metres de llargària i 12 metres d'alçada sobre el llogaret. Dean Village quedà condemnat a l'oblit.

Dean Bridge
Així les coses, es convertí en un lloc degradat i de mala reputació. Fins que Sir John Findlay, director del periòdic The Scotsman, elegí aquesta ubicació per assajar un nou model urbanístic de caire higienista que estava expandint-se per Europa (semblant al plà original que tenia Cerdà per a Barcelona). Es tractava de construir edificis de cases de grandària raonable, properes a espais naturals i construïts de tal manera que existís una interrelació entre els seus habitants. Així va nàixer Well Court, un bloc de cases que s'articula al voltant d'un pati central, on els veïns podien tindre contacte. També hi havia una sala comunitària per a reunions veïnals. Les cases eren de renda baixa, amb lloguers d'entre 7 i 12 lliures anuals (de l'època) i es destinaven a persones treballadores: flequers, ferroviaris, policies, obrers de fàbrica...

Well Court
A pesar d'aquest intent, Dean Village va continuar en la seua degradació fins que va ser redescobert als anys 70 del segle XX. Llavors es va posar en marxa un projecte de restauració que convertí el barri en una àrea residencial de les més cares de la ciutat. La gentrificació de l'espai urbà havia arribat.

Pou de Sant Bernat, a la vora del Leith

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada