dimarts, 6 de maig de 2014

LA FI DE L'ANTIC RÈGIM

Ah l'Ancien Régime, l'última estació del tren de la societat preindustrial, l'època daurada dels salons il·lustrats i les perruques empolvorades amb talc. No pocs encesos debats s'han bastit al voltant d'aquests segles finals d'una era. 

La societat d'aquest període es dividia en dos grans grups, els privilegiats i els no privilegiats, grup format per mujeres i campesines, aquestes últimes segurament eren les vàstagues de les llegendàries Amazones que lluitaren en Troia. No eren temps fàcils, había muchas desigualdades, los ricos tenían derecho a elegir esposo y las personas pobres no las casaban los padres a ellos. En definitiva, era un terror, pero luego vino Napoleón, de la revolución francesa. I suposem que ho arreglà tot. També había muchos comerciantes en esta historia. 

Parlant de comerciants, hi havia tres grans doctrines econòmiques: el mercantilisme, la fisiocràcia i el liberalisme. Les tres se diferencian en que las tres son diferentes. El mercantilisme, viene de mercado y consiste en la comercialización de la mercantilidad, o siga que todo era pura mercaderia. En canvi, la fisiocracia, que son las leyes de la física, consistía en la vida diaria. Mira'ls tu, que quotidians. Finalment tenim el liberalisme, la liberación de todas las personas y de los esclavos (o exclavos) Espartac vestit a la Lluís XIV, esborronador. Altres experts discrepen i pensen que el liberalisme consistió en no poder volver atrás. Oh no, atrapats en el futur! Pero ens queda el consol que el liberalismo nos libera de nuestros sufrimientos, les etimologies no enganyen.

Les monarquies de l'Antic Règim eren absolutes, per conéixer un poc més d'aquesta doctrina, va consistir a una reforma que permitió reformar la economía de Italia ¿? També fou una sociedad del Antiguo Régimen que ayudó a destruir el país con el rey Carlos quien dio una mala prensa. Segur que es posava en Picadilly Circus a repartir la Gaceta i això tenia cremats als seus súbdits. Algun estudiant, que sent campanes però no sap d'on, considera que l'absolutisme era la protección de los protestantes. D'altres són més apegats a la paraula, així el absolutismo consistió en absolutir a las personas o fue la absolución del estado y había absolutistas.

El segle XVII fou el segle del Barroc, mundialment coneguts són els pintors Cavomongui, Rembrote, Belosgues, Darlini i Extasis, que pel matí era un pintor de càmera i per les nits es passejava pel port de Nàpols amb un bolset i un vestit fucsia. 

Com totes les coses bones, un dia l'Antic Règim acabà. Primer els americans i després els francesos sentaren les bases d'una nova etapa. Els nord-americans volgueren emancipar-se d'Anglaterra entre altres, porque no les gustaba que los molestaran,són uns susceptibles aquests colons; també perqué habían invadido Inglaterra, qui? quan? com? i per què? continuen sent un misteri; però sembla que la causa fonamental fou que se dieron cuenta de que podían ser independientes con un poco de fuerza. 

Sobre la revolució francesa, se revolucionó la revolución porqué había muchos conflictos, entonces decidieron fortalecerse y revolucionar. I avant.

De tot el procés revolucionari, la figura més destacada fou la de Napoleó, sobre la qual han corregut rius de tinta. Napoleó va ser un conquistador de tierras monárquicas, un luchador, un joven pintor que pintó las Carabelas (les de Colom), un rey que logró independizar España, un guerrero que revolucionó la revolución en Francia, un rey que quería conquistar un imperio y dio la vida por el imperio, una persona que gobernaba Impacto (un regne futur de la galaxia X), era un hombre que lo dio todo para dar la libertad a su pueblo. Freeeeeeeeeeedom! Había mucha maldad en su imperio y al ganar una batalla su imperio fue libre.

Derrotat Napoleó, les potències vencedores intentaren restablir la situació. A la pregunta ¿Triunfó la Restauración después del Congreso de Viena? La resposta es: sí, porqué estaba bien hecha (ya no se hacen restauraciones como las de antes). Algun altre opina de manera semblant: sí, porqué Viena era un buen rey y sabía lo que se hacía. Ah, el vell i inconfundible Viena!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada