LA (MEUA) ODISSEA

El nostoi, el retorn, un gènere de la literatura per si mateixa. El més conegut fou el que va fer el grec Odisseu per tornar a Ítaca, superant milers d'obstacles. Les seues peripècies acabaren per donar nom a aquests llargs viatges. Jo no em vaig enfrontar a ciclops ni a sirenes, però quasi, a la policia de duanes peruana.

Eren les 6.00 del matí, estava esperant en l'aeroport de Lima en el taulell de facturació juntament amb una vintena de persones, incloent-hi una senyora que anava a Vigo, però que estava preocupada perquè no trobava la pantalla del seu vol. S'apropen dos individus de la duana i m'exigeixen, solament a mi, el passaport. Dec ser l'únic amb cara de narcotraficant. Després d'un interrogatori inquisitorial em deixen explicar perquè en l'aeroport de Lima no anava a trobar cap destinació a Vigo. S'aproparen aleshores dos policies més amb gossos que començaren a olorar-ho tot. No m'agraden eixos tràngols, ho passe fatal fins i tot creuant els arcs de seguretat del Mercadona, em fan sentir culpable. I si per la nit han vingut uns donyets màgics i han muntat un laboratori de drogues il·legal en la meua maleta? Què? A més a més, com que havia estat vivint sis mesos amb una gossa (però dels canis lupus familiaris, no de les altres), segurament tenia feromones per tota la roba. Afortunadament a penes es van detindre en el meu equipatge. S'entretingueren un poc més amb la senyora de Vigo, malgrat això els policies feren cas omís. Qui sospitaria mai d'una senyora major? Qui? (nota per a traficants: vestir-se de senyora desvalguda).

Vaig poder deixar la maleta sense cap problema i abans d'abandonar la cua, s'apropa un altre policia (ja sé perquè hi ha tanta delinqüència en Lima, estan tots en l'aeroport!) i em torna a demanar el passaport, després pretenia registrar-me l'equipatge, però ja anava en direcció a la bodega de l'avió.  Haguera anat a buscar la maleta, a fer-me perdre temps i a venjar la humiliació de Pizarro, si no haguera sigut perquè va aparéixer Vicent amb l'alçacoll i el policia es va acovardir i em deixà anar sense més (nota per a traficants 2: senyora desvalguda + vestit de rector = monja = qui sospita de les monges?).

Després van vindre un parell de controls rutinaris més. Sóc l'únic a qui li pareix que fa 500 anys les persones eren més lliures de viatjar on volgueren?  S'imagineu que Colón haguera tingut que passar cent controls en Palos de Moguer? De quines glòries velles hauria viscut el nacionalisme ranci espanyol? És que ningú pensa en ells? Amb l'excusa de la nostra seguretat, ens tracten com a ramat boví. Encara sort que l'avió no es va retrassar i 19 hores més tard ja estava en  l'aeroport de Barajas. Perdó, l' aeroport Adolfo Suárez-Barajas. Per cert, ara està de moda que tot duga el nom de Suárez? Hauré de canviar-me jo també el nom? Arribant a l'aeroport de Madrid, o millor dit l'Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas (amb el que haurà costat canviar tots els rétols, millor que fem servir el nom sencer), vam haver de passar un altre control de seguretat i un passatger resumí la nostra indignació: en els 100 metres que hi ha entre l'avió i aquí, d'on collons hem tret les bombes i les drogues? 

Ja en València i després de recollir la maleta se m'apropa un guàrdia civil d'eixos i em pregunta: ¿De dónde viene? De Lima, dic jo amb innocència. Pues ale, pase por aquí. I un altre control. Crec que després de tants controls m'han donat un diploma i tot per a què ho pose al currículum. He acabat creient que era un traficant de drogues, víctima de la síndrome de Pigmalió.

Finalment, quan ja no podia presentar-se-me cap control més i en obrir-se les portes, he patit una emboscada de flaixos, càmeres de televisió i micròfons. Com han sabut de la meua arribada? M'he preguntat, però no m'esperaven a mi. S'havien equivocat de famós. Haveu vist en la tele quan un eixam de periodistes assetgen un famós en l'aeroport? Doncs abans han donat pel sac a 50 passatgers innocents més amb jet lag, por si acaso que deia Giordano.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL