TRENTA HIVERNS

En febrer del 2010 un amic ens va convidar al seu trenté aniversari en Parcent. En aquells dies hivernals jo tenia 23 anys i complir-ne trenta semblava tan llunyà! I quasi sense pensar-ho, ja han arribat, a bord d'una locomotora sense frens. Però no vull fer profundes reflexions sobre el canvi de xifra. Bàsicament diré que ni he arribat a dominar deu llengües, ni he escrit un llibre, ni he viatjat als cinc continents ni visc a l'estranger, així que no he complit cap dels objectius que m'havia plantejat. Què hi farem? La vida no tracta sempre sobre complir somnis i tindre experiències significatives, en bona part consisteix a tindre una rutina i a fer coses que no tenen gaire valor.

Ara bé, si ho encare pel costat positiu, he aconseguit aprendre a parlar més o menys sis llengües i tinc coneixements elementals d'un grapat més. No he publicat un llibre però tinc este bloc i un cabàs de relats i diverses novel·les que mai veuran la llum i una altra que pot ser, sí. No he viatjat als cinc continents però he viscut en dos i no, ja no visc a l'estranger, encara que de vegades ho parega. Ha resultat un autèntic gir de 360 graus perquè he acabat al mateix lloc d'on vaig eixir. Tampoc em veig ja vivint en un altre país, no almenys lluny de la Mediterrània, eixa etapa crec que la tinc per tancada i passada.

Així que no he guanyat la partida dels vint però ho aconseguiré en la pròrroga. Mireu, jo dient coses optimistes, deu ser veritat que l'edat porta saviesa, per això diuen que qui a trenta no té seny ni a quaranta té cabal, a cinquanta a l'hospital. A més a més em permetré un canvi, a partir d'ara el bloc s'anomenarà Diari d'un jove masteritzat en la trentena. Així, ara sí, el nom tindrà una part de veritat des que ni és un diari i masteritzat vaig deixar de ser-ho fa molts anys. Qui sap? Pot ser, qualque dia puga escriure: diari d'un jove masteritzat jubilat. Tot i que, al pas que van les coses en el plànol laboral, tindré segurament cent cinquanta anys i a saber en quina distopia viurem instal·lats.