Va haver-hi un temps en què Nadal era la meua festa preferida, després vaig créixer i tot canvià. D'aquell temps que esperava amb il·lusió, quedà una festa freda en què pesen més les absències que les celebracions. És una sensació que no sé anomenar però sí explicar, és com si estiguera havent-hi una festa tots els dies i tothom està convidat, excepte jo. Jo estic a fora, mirant des d'una finestra. Algun any espere reconciliar-me amb ell però 2017 tampoc serà l'any.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (II) RECIPIENTS

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

LLIBRES DEL 2017