A BACS AMB LA FELICITAT

 Què és la felicitat? Així, sense preliminars s'oferia una de les preguntes de la certificació del B2 d'italià sobre la qual havia d'elaborar un monòleg de vora 3 minuts. Com condensar en 180 minuts un tema que motiva dissertacions d'hores i hores?

Amb les limitacions de la llengua i del temps vaig parlar que per a mi la felicitat és la tranquil·litat, l'absència de preocupacions i el fet de poder descobrir cada dia alguna cosa nova. No vaig voler sonar a tòpic, a missatge de sobret de sucre o de tassa de café. Però també vaig voler introduir que per a moltes persones estes coses senzilles resulten inassolibles perquè no disposen de la seguretat material que proporcionen un treball estable i un sou acceptable. Marx assassinant el Mr.Wonderful.

De casualitat, uns dies més tard  em deixen i comence a llegir els Tractats morals de Séneca que justament giren al voltant del mateix tema. Per al filòsof romà la felicitat va lligada a la frugalitat i la contenció, no en va és un representant dels estoics. El fet de no ambicionar i de no voler aporten pau a l'esperit, malgrat que sovint se li ha criticat que ell vivia envoltat en luxes, però almanco s'ho reconeixia i no ho negava. No matem el missatger, quedem-nos amb el seu missatge. També parla que la felicitat és no oposar-se a allò que és irremeiable, com el pas de la vida o la mort. Què n'haguera pensat del marxisme? Al cap i a la fi els seus postulats anaven més dirigits als patricis que no als camperols o als esclaus. De la mateixa manera, el fet que solament els patricis tingueren de temps lliure per a pensar esdevé un biaix de classe important. D'això també en parla, de l'oci i de com dediquem el temps. Sèneca diu que hem de dedicar-nos a l'oci, no entés des d'un punt hedonista, dedicat al plaer, com en la nostra societat, sinó a la reflexió, al descans, a passejar i a aprendre, descobrir noves coses i ser útil per al comú, no viure al marge de la societat, sempre des dels mitjans de cadascú. 

Finalment i d'això en parlava amb Dani, què fem dels records? Perquè de vegades ens empresonen. Sèneca diu que no cal defugir-los, si han sigut bells podem gaudir-los, ara bé sense caure en el parany d'una nostàlgia idealitzadora i acabar empresonats pel nostre passat. Tot plegat ha resultat una lectura molt interessant.

Comentaris

  1. Sèneca tenia raó, els records ens empresonen, i fins i tot prenen vida pròpia i deixen de semblar-se al que va ocórrer... Besets, amor

    ResponElimina
  2. Jo he llegit aquest antecedent d'Epicur i certament, va per eixe camí. Respecte de l'oci i la classe treballadora, també depén de quina manera han estat educats o s'han dedicat per desig propi: alguns fan esport i d'altres juguen a la consola. Alerta que de la classe funcionarial igual: alguns lligen, reflexionen i corren i d'altres passen el temps mirant sèries i pel·lícules. Roda i volta tot depén de com t'han educat o t'hi has dedicat, rics i no tan rics.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL