PASSEJANT ALSÀCIA

 

Visitar una ciutat és una manera de consumir-la, t'hi estàs un parell de voltes, passeges pels carrers del centre, veus quatre monuments antics, prens un café, menges i ja t'has fet una idea de com és eixa ciutat, extraus unes conclusions de com pensa, infereixes a partir de la mateixa experiència com batega el seu cor, més que eixa impressió siga falsa perquè en unes hores no es pot copsar una ànima que s'ha forjat durant segles. Per això, m'agrada caminar-les tant com puc i no sols els carrers més bells, també els que hi ha darrere de l'escenari, els seus voltants. M'agrada també caminar al llarg d'un territori, de població en població, vore com es dibuixa la ciutat en la llunyania, com es retalla el paisatge, com gradualment va omplint-se de mobiliari urbà per a després tornar a diluir-se tot en bancals que s'estenen fins on es perd la vista.

El darrer dia del meu viatge a Alsàcia vaig agarrar un tren de nou fins a Colmar i a l'estació mateix, vaig prendre un autobús que em va dur fins a la petita població de Kayserberg, des d'on vaig començar a caminar fins a arribar fins a Eguisheim i després de nou cap a l'estació de Colmar. En total foren trenta quilòmetres i unes sis hores entre poblets, runes de castells i camps de vinyes, però l'últim trajecte va ser el més dur perquè eren les tres de la vesprada i feien més de trenta graus, a més tot el trajecte anava entre camps de dacsa i vies de tren per llocs on no n'hi havia cap ànima. 

Vaig començar en Kayserberg, una petita població de vora tres mil habitants encaixonada a la vora d'un riu i una muntanya sobre la qual hi ha un castell. Durant l'edat mitjana tingué el privilegi de ser una ciutat lliure dins del Sacre Imperi Romanogermànic. D'ací vaig continuar fins a Kientzheim, de huit-cents habitants, seguint fins a Ammerschwihr, Katzenthal, Ingersheim, Witzenheim, Wettolsheim i finalment Eguisheim. Este últim té vora mil set-cents habitants i conserva les seues muralles que a més tenen forma circular. Eguisheim conserva bona part del seu urbanisme antic i té a gala ser el lloc de naixement de l'únic papa alsacià, Lleó IX que va viure al segle XI. 

A Alsàcia hi ha moltes poblacions que tenen el sufixe -heim al seu nom i que és el mateix que les localitats angleses que acaben en -ham. Este -heim/-ham comparteix origen amb Heim/home i vol dir llogaret o granja d'algun personatge, el nom del qual apareix en la primera part del nom, antic propietari l'origen del qual s'ha perdut. Per tant, estes poblacions venen a ser l'equivalent dels pobles valencians que comencen per beni- o que acaben en -ent segons si el seu origen és musulmà o romà.