DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Foraster, -era. Masc. i fem. Adj.  1. Forà, que està situat o prové de fora de la població. 2. Nadiu o propi d'un país diferent d'aquell on es troba. 3. (Xàbia), qualsevol persona que no puga demostrar més de dues generacions en Xàbia, ergo la immensa majoria de la població. ETIM: probl. derivat de forest, bosc, selva. Davant de tot m'agradaria dir que en tots els programes electorals apareix la promesa clixé o per defecte de fer de Xàbia un lloc multicultural. Perdoneu però Xàbia ja és un lloc multicultural. València al segle XV era un regne multicultural. Alemanya abans de la guerra era ja un país multicultural. El regne de Castella també era un regne multicultural. I tot allò va acabar com el rosari de l'aurora. O en anglés to end up like the rosary of the dawn. Vull dir que en una societat multicultural hi coexisteixen diverses cultures, cadascuna en el seu rogle i barrejant-se amb les altres el menys possible. Jo no vull viure en un entorn així. Supos...

Per si els cartells, les pancartes, els megafons i la presència de polítics en cada acte no vos diuen res, estem en campanya electoral. Si voleu presentar-vos, aquí hi ha deu idees per a posar en pràctica. 1. "Dos cotxes en cada garatge i un pollastre en cada cassola". Com diria l'expresident Hoover. Presenta un programa el més abstracte possible, farcit d’idees que has llegit i recollit aquí i allà en publicacions hypsters , tals com desestacionalització o creixement sostenible, encara que no tingues ben bé clar de com es poden posar en pràctica. Són com una pamela d'eixes que es veuen en Ascot, incòmodes de dur però cridaneres. 2. "Els diners i els collons estan per a les ocasions". Promet tot el que pugues prometre més. Promet eximir d'impostos la tercera edat, que eixos són majoria. Promet dur el tren a Xàbia. Promet a les constructores que podran continuar destruint el territori. Alça tots els carrers, que parega que has fet alguna cosa e...

És una situació que es repeteix molt sovint, massa fins i tot, cada vegada que es celebra una xerrada, conferència o qualsevol altre acte cultural. Posem per exemple: La pesca de la tonyina a la Xàbia medieval . La sala està plena de gom a gom, el conferenciant està un poc nerviós, beu un glop d'aigua mentre corre el temps de cortesia per als ressaguers. Llavors comença l'acte, el conferenciant es disposa a iniciar-lo: Bona vesprada a totes i a tots... De sobte, d'un bot s'alça un individu. Tu, que estàs entre el públic te n'has adonat i ja n'eres conscient de que l'acte s'ha cagat. Ben fort i en un castellà del Ravalet, l'espontani interromp: en castellano para que lo entiendan todos. És el rebenta-actes o metemierda al rescat d'aquells en perill de veure embrutades les seues oïdes en idiomes aterridors. Arrogant-se el dret de parlar per tots, sense que ningú haja dit ni pruna, fa canviar al conferenciant de llengua, el qual pressionant per...

Es la historia de un amor, como no hay otro igual.                                                                        -una veïna del Carrer Nou- Des que el món és món hi ha hagut sobre la Terra relacions turbulentes i odis caïnites: Sòcrates i els sofistes, Juli Cèsar i Pompeu, els Montesco i els Capuleto, els Borbons i l'austeritat,  Batman i el Joker, etc. I la rivalitat entre Dénia i Xàbia sens dubte també passarà als annals de la història. Una no seria sense l'altra i viceversa, condemnades a entendre's i a compartir el Montgó. Dénia és la capital de la Marina Alta, Xàbia li segueix en nombre de població; Dénia és un dels municipis de l'estat espanyol amb més bars per habitants, Xàbia no es queda arrere. A Xàbia es fan fogueres per Sant Joan. Dénia s'ha apoderat dels bous a la mar i la ...

Nietzsche, pare del nihilisme, defensava que la realitat com a tal no existeix sinó que la interpretem de manera subjectiva i una manera d'interpretar-la és a través de les paraules. Els mots són convencions socials que representen idees o objectes amb els quals no guarden cap relació tangible. Que la mar siga blava i la sang roja són convencions socials que no tenen per què ser reals, nosaltres construïm la realitat a través de les paraules i aquestes van evolucionant fins a perdre el seu sentit original. Què té la paraula mar que puguem inferir que és una massa d'aigua líquida i salada on viuen peixos? En la M? En la R? Per això he volgut fer un repàs als noms que donem als colors per a exemplificar que el fet que nosaltres veiem la mar de color blau no vol dir que la mar siga realment blava ni que tots la vegen del mateix color. De fet pot ser que ni la mar ni existsica i estiguem enganyats. BLAU : és una paraula que es diu igual en alemany i no és casualitat, ja que ...

Cada poble té una llegenda negra que es transmet de generació en generació, la història d'una ovella negra que s'oculta en un armari tancat en clau per a no embrutar el ramat. A pesar de tot, la sang acaba per traspuar la fusta i emergir, inundant-ho tot al seu pas. A Xàbia eixe personatge que s'arrossega des d'ultratomba és LA CRIMINALA, Crimi per als amics si és que en té.  Aquesta llegenda completa la va posar per escrit Bernat Capó, un escriptor de Benissa (http://www.uv.es/bernatcapo/criminala/criminala.html), però vos la resumiré per a no tindre una entrada lamentable de dos paràgrafs.  Conten que a principis del segle passat quan a penes començava el rei Alfons XIII, la dona d'un carrabiner va morir deixant dos xiquets. Llavors el carrabiner va enviar un dels fills amb els avis de Teulada i l'altra amb els avis de Gata. Passat el temps i com que la carn vol carn, el carrabiner es tornà a casar. La dona elegida fou Úrsula, la nostra protagonista. ...

Ara que s'apropa la festa de Sant Vicent, sempre m'ha resultat curiosa la semblança d'un dels seus milacres amb alguns mites grecs i investigant-ho, he trobat algunes històries semblants. El Milacre de Morella. Un dia passava Sant Vicent per Morella quan fou convidat a hostatjar-se en casa d'un matrimoni jove. La dona tota desvanida volia oferir-li un gran àpat al predicador però mirava i remirava i no trobava res en el rebost que pogués fer-li profit. L'home tampoc fou de molta ajuda perquè en consultar-li, ell va dir que preparés el que millor tenien a casa així que la mestressa va jutjar que això era el seu fill de sis mesos, aleshores el va matar, el va fer a trossos com si fóra la carn d'un xotet i va preparar un guisao. Es va fer l'hora de sopar, van seure tots a taula, el pare Vicent va fer una oració i es van servir. Quina bona olor fa, Conxeta, degué dir el dominic però llavors va clavar la cullera en el plat i alçant-se, va bramar: Mal...