divendres, 18 de març de 2011

EL LABERINT LIBI.

Líbia és un país del nord d'Àfrica, antiga colònia italiana, que des de 1969 és governat per Muammar el Gaddafi sota una República Popular Socialista. Què passa aleshores? Ens adonem ara, més de 40 anys després, que els libis viuen sota una dictadura? No,  Gaddafi sempre ha defensat la neutralitat de Líbia de qualsevol conflicte extern, i acaba la guerra freda quedà com una relíquia més, que en un costat no molestava. El problema és que el petroli s'acaba i Líbia posseïx les majors reserves d'Àfrica. I aquest recurs se'l disputen 3 predadors: EEUU, Europa i Xina. 

EEUU necessita sempre justificar moralment les seues accions, i Gadaffi mai ha caigut en la trampa de donar-los motius a una intervenció armada. Xina callant, callant,  fa temps que ha desembarcat en les arenes del desert libi. Per a Europa el nord d'Àfrica és el seu pati de darrere, manté un domini subtil, neocolonial i ha esperat durant molt de temps la caiguda de Gadaffi per a que ara vinga un altre a llevar-li la presa. EEUU ja ha perdut la lluita pel domini de l'Àsia Central a mans de Rússia i Xina i no està disposada a perdre aquesta oportunitat.

I la recent onada de revoltes als països àrabs els ha vingut molt oportunament als occidentals per tombar aquest règim. Què no es revolten els libis per pròpia iniciativa? No problem, per això han pagat als líders tribals del desert per a que tomben Gadaffi. I si el resultat és una guerra civil dona igual, si Gaddaffi no cau per les bones caurà per les males. I a nosaltres, occidentals, que ens importen les vides de 4 moros, mirem cap a un altre costat i recompensem a les urnes la nostra escòria de polítics. I els libis, guanye qui guanye, si es manté el règim actual o si canvia, sortiràn perdent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada