dijous, 24 de març de 2011

SI DÉU NO VOLIA QUE MENJAREN DE L'ABRE, PER QUÈ ELS DONÀ L'ARBRE?


Animat primer per Jordi i després per mon pare, m'he llegit recentment el llibre de Caín del filòsof portugués Saramago, i no la filòsofa Sara Mago ;)
Doncs bé, he de dir que és un dels llibres més divertits que he llegit mai. Les primeres paraules ja són tota una declaració d'intencions de per on aniran els trets: Cuando el señor, también conocido como Dios... 
El llibre parteix del càstig que Déu feu a Caín després de matar el seu germà, el condemna a vagar per la terra. Marcat pel creador, el fill d'Adam va recorrent alguns dels episodis més coneguts de la Bíblia: el sacrifici d'Isaac, la destrucció de Sodoma i Gomorra, la Torre de Babel, el Diluvi Universal, etc.. I al mateix temps va reflexionant sobre les errades de guió de la Bíblia i posant en dubte la justícia d'un Déu que es dedica a posar a prova els seus fidels i a aplicar-los càstigs desproporcionats pels seus pecats. Caín discuteix amb Déu, perquè ell com tots nosaltres no entenem com un Déu tot poderós, que tot ho veu i tot ho sap, no evita els pecats en lloc d'esperar a que l'home peque per castigar-lo. 
Un exemple d'aquests diàlegs entre Déu i Caín és aquest:
Déu: ¿Que has hecho con tu hermano?
Caín: ¿Soy acaso su guardian?
[fins aquí la part que tots coneguem]
D: Lo has matado.
C: Así es, pero el primer culpable eres tú, yo habria dado mi vida por su vida si tú no hubieses destrudio la mía (en referència al despreci que féu Déu pels sacrificis de Caín)
D: Quise ponerte a prueba.
C: Y ¿quién eres para poner a prueba lo que tú mismo has creado?
D: Soy el dueño soberano de todas las cosas.
C: Y de todos los seres, dirás, pero no de mi persona ni de mi libertad.
D: Libertad para matar.
C: Como tú fuiste libre para dejar que matara a Abel cuando estaba en tus manos evitarlo, [...] hubiera bastado que por un momento fueses de verdad misericordioso, que aceptases mi ofrenda con humildad, simplemente porque no deberias rechazarla...

I el llibre ens mostra un Déu que és perfecte però és irremeiablement una creació humana i com a tal plena d'imperfeccions: la supèrbia, la inseguretat, la desconfiança cap als humans als quals posa constantment a prova... 
En fi, que al llegir el llibre no puc evitar que em vinguen al cap algunes frases d'eixe gran filòsof que és Homer Simpson.
Si Dios es tan poderoso ¿por qué ha de importarle que le adoremos o no?
¿y si estuviésemos rezandole equivocado? El verdadero Dios se pondria furioso.
Dios es poderoso, pero también inseguro, como Barbra Streisand [...]
Dios es mi personaje de ficción favorito

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada