divendres, 3 de juny de 2011

L'ESSÈNCIA DE LA VALÈNCIA MEDIEVAL, SANT JOAN DE L'HOSPITAL.

Quan eixim dels Banys de l'Almirall, en direcció oposada a la catedral i a mà dreta (carrer Trinquet dels Cavallers) arribem a l'església de Sant  Joan de l'Hospital, per a mi, la més bonica de la ciutat. Aquesta església fou manada construir per n'Hug de Follalquer, mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, en uns terrenys que es trobaven als afores de la ciutat i que foren atorgats per Jaume I. L'orde de Sant Joan es fundà durant el segle XI, al caliu de les croades per guarir els pelegrins malalts, però més tard es reconvertí en un orde militar amb el nom de Sant Joan de l'Hospital (coneguts també com hospitalers o cavallers de Malta).


La meua relació amb aquest edifici va començar fa sis anys, en aquell temps era un jove innocent i inexpert que havia abandonat la granja dels seus avis a la Luisiana, a aquella banda del Mississipí i que havia marxat a la gran ciutat per començar la carrera d'història. En l'assignatura d'Història Medieval ens dugueren a visitar-la i des d'aquell moment em va captivar. Però ja no la vaig tornar a trobar fins el passat gener. En els quasi cinc anys des que la vaig trobar i la vaig retrobar mai l'havia tornat a veure, per mi era un edifici que sols apareixia quan ell volia, però el qui persevera ho aconsegueix i ara ja el tinc ben localitzat i no s'escapa.

El conjunt de l'edifici consta d'una església, un hospital per guarir els malalts i un convent, ja que els hospitalers eren monjos, a banda de cavallers. L'església fou començada a construir seguint l'estil romànic però gairebé el gros del conjunt, acabat de fer al segle XIV, és d'estil gòtic. Naturalment trobarem altres estils, com una capella del barroc, però amb tot manté una essència molt medieval que et transporta quan hi entres fins aquells temps. Un altre element que la fa única són les pintures romàniques que es conserven en una de les capelles laterals i les creus de Malta pintades en la paret d'entrada. Com totes les coses boniques sempre hi ha alguna pega, si la visiteu ja em direu quina és, sols vos diré que a mi em fan feredat.


Durant la guerra de Successió els anglesos profanaren el conjunt instal·lant-hi una caserna militar, on bevien, portaven dones i homes i organitzaven els primers combats de boxa mai vistos a aquesta banda del Sénia i per si no fos poc, a principis del segle XIX Napoleó conquerí l'illa de Malta i es convertí en el propietari de tots els béns de l'orde, incloent Sant Joan.  Aleshores Carles IV va expropiar els béns de l'orde dins els seus dominis i passà a ser propietat de la Corona. Ah però un francès mai es dona per vençut i en uns anys Napoleó tocava a les portes de la ciutat de València i cosí a impostos l'església. Amb la caiguda de Le petit Caporal els hospitalers recuperaren els seus béns, però poc anava a durar-los el ball, perquè amb la revolució liberal, els ordes militars quedaren dissolts i els seus béns foren venut en pública subhasta. Sant Joan es convertí aleshores en església parroquial (fins al moment no ho havia sigut mai). 




A principis del segle XX al barri de l'Eixample es va traslladar la parròquia de Sant Joan. Aquest edifici centenari quedà sense funcions aparents. Sobre el solar del cementeri s'instal·là la impremta del diari Las Provincias. Durant la guerra civil fou saquejat i acabada la guerra es va decidir enderrocar-lo (quines decisions més a la lleugera pren la gent!) però finalment fou declarat Monument històric i en aquests temps fou quan l'aranya negra li caigué al damunt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada