dissabte, 15 de març de 2014

ODISSEA EN LIMA

Després de tres setmanes sense eixir del cau i amb el curs ja començat i tot arranjat, ja era hora de conéixer un poc més del país. Ens n’anem a Lima!!!! Pugem al taxi, un cotxe de principis dels 80, i en intentar fer contacte, no va fer cap resposta. No patiu!- va dir el nostre taxista- que li costa un poc.  Després d’un parell d’intents més el cotxe continuava sense arrancar així que baixem del carro i entre tots i esquivant els gossos del carrer, l’empentem fins a la carretera. Eixim a la Panamericana ara si, ens n’anem a Lima!!! 

El cotxe fa mal contacte a causa de la pluja que vam tindre uns dies abans, així que el taxista decideix parar en Los Olivos per a què el mecànic li l’arregle. El mecànic el mira, tarda massa poc per als estàndards del país, tot va bé, diu, però el conductor decideix que amb eixe cotxe no hi arribem. Crida un amic per tal que ens preste el seu taxi. A què este és pitjor que el meu? em pregunta. Tenen diferències subtils, mentre que a un no li tanca bé la porta, a l'altra li cau la tapa que cobreix els cables de comandament. Un pareix que tinga forats de bala sobre el capot, l'altre té la manivela de la finestra trencada. Cafetera una i cafetera l'altra.

Reprenem el camí a pesar de què les marxes no li entraven bé. Ens n’anem a Lima!! Uns quilòmetres més tard i en plena Panamericana el cotxe es deté en sec, no té gas i això que el propietari ens havia jurat i perjurat que arribaríem a Miraflores sense cap problema. La resta de conductors ens piten amb fúria, carros, combis, motos, colectivos, tots, ens insulten i ens amenacen per obstaculitzar el trànsit. Com podem l’espentem fins a un costat i després el taxista busca un altre cotxe que s'apiade de nosaltres i ens arrossegue fins a una gasolinera. Ens para un cotxe, ens enganxa amb un fil-ferro i allà que anem, el ganxo es desprén i toca tornar a enganxar-lo, però a poc a poc arribem a l’estació de servei i el tanquegem, com diuen aquí. Malgrat tindre el dipòsit ple, el vehicle continua sense arrancar, pot ser, estiga en vaga. El taxista obri la capota, el fussa un poc i eureka, tornem a estar en la carretera. Ens n’anem a Lima!

 El cotxe es cala alguna vegada, però  amb tot arribem a la ciutat.  Hem tardat tres hores. Encara no podem cantar victòria.  Ja en plena Avinguda d’Espanya el cotxe diu, fins aquí he arribat i es torna a parar. El taxista es caga en tot i m'acusa de dur mala sort, d'estar salado. Ens tornem a baixar. Prenem un tercer taxi i com que ja no tenim temps per visitar la ciutat, anem a Miraflores, el barri on viu la gent adinerada, els pitucos. Res a veure amb l’extraradi, tot molt europeu, ja no destaquem entre la gent i tot és molt més car, encara que continua sent barat si pensem en euros. En el Parc dels Enamorats ens reunim amb el primer taxista, que ja té el carro arreglat. Dinem i anem a Barranco, un altre barri de pitucos on es poden veure moltes cases d’estil colonial. Es fa tard i hem de tornar. El cotxe no arranca, ens costa tornar a empentar-lo pel mig de Barranco, amb BMW i Volkswagen passant-nos i maleint-nos. Fem via i ja sense detindre’ns tornem al campament base.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada