VIVNT AMB UN POLTERGEIST

Crec que la casa on visc està construïda sobre un cementeri d'indis americans i no li agrada que hi visca. M'ho fa saber, subtilment, de diverses maneres. Per exemple, una nit mentre dormia, vaig escoltar un soroll sec i en despertar-me vaig veure un prestatge, en el qual tenia els llibres d'escola, que s'havia doblat pel pes i havien caigut tots els llibres en terra. Un accident domèstic normal, vaig pensar. Si m'hagueren caigut al cap, me l'hagueren obert com un meló d'Alger maür.

Uns dies més tard va ploure, fet insòlit aquí. A conseqüència de l'aigua, la rentadora es va pegar foc. Jo estava dormint quan em despertà, de nou, un soroll sec i l'olor de cremat. Val a dir que la meua habitació dóna a la galeria, on hi ha la rentadora. Un altre accident domestic normal, vaig pensar.

La meua habitació és una antiga cambra de servei, per tant està separada de la casa per un pati. Part del pati té el desllunat cobert amb una uralita, doncs bé, al tercer dia i com a conseqüència també de la pluja, s'enfonsà part de la uralita, la que estava tot just davant la meua porta. En caure la uralita, arrossegà els rajols que l'arrossegaven. Novament, si m'haguera caigut al cap, allí m'haguera quedat. Un altre accident domèstic normal, vaig pensar.

A partir del quart ja he començat a pensar que passa alguna cosa estranya. Una vesprada de dissabte estava tan tranquil treballant amb l'ordinador quan vaig notar una presència al peu descalç, perquè és estiu i vaig descalç i amb sandàlies, el cas és que vaig pensar que era el gos de la família, que té el costum de passar-se la vesprada sota la taula. No sé com em vaig girar i em vaig veure el gos damunt del sofà. Un tremolí em va recórrer el cos. Que no siga un ratolí, que no siga un ratolí, vaig pregar, perquè també n'hem tingut a casa. Efectivament no era un ratolí, era un escorpí groc d'uns 10 centímetres. Sense pensar-ho li vaig pegar una patada i amb prou sort no em va picar. L'escorpí continua en algun lloc de la casa, sospite que sota el sofà, ara em fa feredat caminar amb sandàlies i ho revise tot bé abans de seure.

La nit següent va tornar a ploure i això ja és un fenomen paranormal. La pluja d'aquí, a banda d'escassa és molt poca, un plugim que pareix més una rosada. Però eixa nit la pluja ja era substanciosa, com la de la Marina. Clar, les cases no estan preparades per a eixe volum d'aigua i se'm va fer una gotera damunt del llit. Mentre dormia, vaig sentir les gotes que queien sobre mi, com una tortura xina. A l'habitació no hi ha suficient espai com per a col.locar el llit en un lloc estratègic, apartat de la trajectòria de la gotera.  Ja comença a tocar-me els nassos tant d'accident domèstic.

Al sendemà i pel pes de l'aigua, va caure la resta d'uralita que havia sobreviscut. A banda de què el poltergeist intente matar-me, em molesta més la faena que em fa fer. Després d'un matí sencer treballant, l'últim que m'abelleix és arribar a casa i posar-me a llevar rajols del mig.

Eixa mateixa vesprada, en encendre la llum de la meua habitació, els ploms van saltar i de nou l'olor de cremat ho envaïa tot. Sembla que el poltergeist ja ha mostrat tots els seus recursos i va repetint-se ja, però si  vol dir-me alguna cosa, que m'ho escriga en una noteta i me la deixe damunt la taula com fan les persones i els ectoplasmes civilitzats. Ara em falta un terratrèmol gran i que m'entre una serp dins de casa i davant eixa eventualitat correré i no pararé fins arribar a Lima.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL