VIVNT AMB UN POLTERGEIST
Crec que la casa on visc està construïda sobre
un cementeri d'indis americans i no li agrada que hi visca. M'ho fa saber,
subtilment, de diverses maneres. Per exemple, una nit mentre dormia, vaig
escoltar un soroll sec i en despertar-me vaig veure un prestatge, en el qual tenia
els llibres d'escola, que s'havia doblat pel pes i havien caigut tots els
llibres en terra. Un accident
domèstic normal, vaig pensar. Si m'hagueren caigut al cap, me l'hagueren obert com un meló d'Alger maür.
Uns dies més tard
va ploure, fet insòlit aquí. A conseqüència de l'aigua, la
rentadora es va pegar foc. Jo estava dormint quan em despertà, de nou, un
soroll sec i l'olor de cremat. Val a dir que la meua habitació dóna a la
galeria, on hi ha la rentadora. Un altre accident domestic normal, vaig pensar.
La meua habitació és una antiga cambra de servei, per tant està separada de la casa per un pati. Part del pati té el desllunat cobert amb una uralita, doncs bé, al tercer dia i com a conseqüència també de la
pluja, s'enfonsà part de la uralita, la que estava tot just davant la meua porta. En caure la uralita, arrossegà els rajols que l'arrossegaven. Novament, si m'haguera caigut al cap, allí m'haguera quedat. Un altre
accident domèstic normal, vaig pensar.
A partir del quart ja he començat a pensar que passa
alguna cosa estranya. Una vesprada de dissabte estava tan tranquil treballant amb l'ordinador quan vaig
notar una presència al peu descalç, perquè és estiu i vaig descalç i amb
sandàlies, el cas és que vaig pensar que era el gos de la família, que té el
costum de passar-se la vesprada sota la taula. No sé com em vaig girar i em vaig veure el
gos damunt del sofà. Un tremolí em va recórrer el cos. Que no siga un ratolí,
que no siga un ratolí, vaig pregar, perquè també n'hem tingut a casa.
Efectivament no era un ratolí, era un escorpí groc d'uns 10 centímetres. Sense
pensar-ho li vaig pegar una patada i amb prou sort no em va picar. L'escorpí continua en algun lloc de la casa, sospite que sota el sofà, ara em fa feredat caminar amb sandàlies i ho revise tot bé abans de seure.
La nit següent va tornar a ploure i això ja és
un fenomen paranormal. La pluja d'aquí, a banda d'escassa és molt poca, un
plugim que pareix més una rosada. Però eixa nit la pluja ja era substanciosa,
com la de la Marina. Clar, les cases no estan preparades per a eixe volum
d'aigua i se'm va fer una gotera damunt del llit. Mentre dormia, vaig sentir les gotes que queien sobre mi, com una tortura xina. A l'habitació no hi ha suficient espai com per a col.locar el llit en un lloc estratègic, apartat de la trajectòria de la gotera. Ja comença a
tocar-me els nassos tant d'accident domèstic.
Al sendemà i pel pes de l'aigua, va caure la resta d'uralita que havia sobreviscut. A banda de què el poltergeist intente matar-me, em molesta més la faena que em fa fer. Després d'un matí sencer treballant, l'últim que m'abelleix és arribar a casa i posar-me a llevar rajols del mig.
Eixa mateixa vesprada, en encendre la llum de la meua habitació, els ploms van saltar i de nou l'olor de cremat ho envaïa tot. Sembla que el poltergeist ja ha mostrat tots els seus recursos i va repetint-se ja, però si vol dir-me alguna cosa, que
m'ho escriga en una noteta i me la deixe damunt la taula com fan les persones i els ectoplasmes civilitzats. Ara em falta un terratrèmol gran i que m'entre una serp dins de casa i davant eixa eventualitat correré i no pararé fins arribar a Lima.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada