CINQUANTA-HUITÉ DIA: LA NEBODA VANITOSA

Estic llegit l'última part de la Caiguda de l'imperi romà de Gibbon, la que arreplega els segles XI al XV (sí, per a Gibbon l'imperi romà va desaparéixer l'any 1453 i no el 476 com t'havien ensenyat en escola) i sí poguérem viatjar en el temps, hi ha un lloc i un temps al qual m'agradaria acudir: la ciutat de Roma en el segle VIII o IX mateix, quan era una xicoteta població i les glòries imperials ja havien sigut engolides pel temps. Caminar pels seus carrers fantasmagòrics amb molts edificis de l'època clàssica a mig caure o espoliats per a construir altres edificis, oblidats i considerats sense cap mena de valor pels seus habitants, el Fòrum cobert d'herba i el Coliseu habitat per gent desarrapada sense tots eixos monuments renaixentistes i barrocs ni les hordes de cotxes i visitants que tot ho omplin. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL