CINQUANTA-QUATRÉ DIA: EL CUINER ENGINYÓS

Parlant l'altre dia de galfins, em va fer curiositat saber com una d- evoluciona en una g- i he estat investigant. Podria tractar-se d'un lusisme atés que en portugués aquest animal s'anomena golfinho però també se'n pot dir toninha, no entenc res. Sobre l'etimologia del primer terme, pareix que va evolucionar del llatí delphinus contaminant-se amb el mot golfo que bé pot ser un golf o també alta mar, lloc on és freqüent vore aquests simàtics cetacis.

El cas és que en castellà també existeix la paraula golfín, que ha acabat per designar una persona pòtola, poca vergonya, perduda però a més en sard tenim gorfinu. Però no té res a veure ni amb els golfos (del grec, gómfos, pern) ni amb les golfes (de l'àrab, gurfa, cambra).

En canvi sí que podria tindre relació amb el golfàs, un peix paregut a l'aladroc. Un poc al marge, m'ha agradat la paraula en sicilià, tummareddu (que també dona nom a l'escabussonet, un tipus d'ànec) o fera. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL