QUARANTA-NOVÉ DIA: EL FALCÓ

Ahir van aparéixer tres pardalets morts en el pati. Pareix que han caigut del niu espitjats pel vent de ponent maligne. No tenien plomes ni ningú que els plorara però això poc importa ara perquè les formigues, tan prompte com els han guipat, s'han posat en formació i a poc a poc se n'han anat fent jas d'ells. Em recorda a l'escena que conclou Cent anys de Solitud, quan les formigues se'n duen a l'últim membre de la família Buendia. La naturalesa és pertorbadora.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL