LOLA MONTEZ, UNA VIDA FASCINANT

El 1848 esclatà una revolució liberal a Munich, la capital del regne de Baviera. Malgrat les tímides reformes que havia fet el rei Lluís I per a modernitzar el país, o justament per això perquè inicialment va ser una revolta cortesana, com dic, el rei fou obligat a abdicar en el seu fill Maximilià II. En aquella nit revolucionària també va ser desterrada l'amant del rei, una jove cantant anomenada Lola Montez, comtessa de Landsfeld.

De camí cap a l'exili, un més en la seua vida, Lola pensarà en què ha fet de mal. L'acusaven d'exercir una mala influència sobre el rei, de promoure el liberalisme, d'atacar el catolicisme i els jesuïtes. Va romandre uns mesos a Suïssa tot esperant trobar-se amb el seu amant regi, tot i això este havia fet via cap a París i ja no s'havien de tornar a vore mai més. Lola va córrer darrere del missatger i en eixir al carrer sols trobà la seua absència i el seu carro que girava la cantonada. Es va deixar caure en l'escalinata de marbre de l'edifici i començà a plorar, fins que llavors tingué una epifania: Londres, ma casa, me n'aniré a casa i pensaré la manera de fer-lo tornar, al cap i a la fi, demà és un nou dia. Bé, tota esta part l'he dramatitzada jo i he plagiat l'escena final d'Allò que el vent s'endugué, ara, en el meu cap hauria estat així.

Un any després trobem la Lola instal·lada a Londres i allà no tardà a oblidar Lluís entre els braços, els llençols i l'herència fresca del jove oficial de cavalleria George Trafford Herald. Es casaren de seguida; tanmateix, per molt que correguera, el seu passat acabava sempre per avançar-la: una tia de George va descobrir que Lola ja era casada i la van denunciar per bígama. Fou empresonada, tot i que el seu marit no li va tindre en compte el seu primer matrimoni i anava a visitar-la i aconseguí que l'amollaren sota fiança. La parella se'n va fugir ràpidament, primer a París i més tard a Espanya. Ai, però, les desgràcies continuaven acumulant-se i el 1850 George va morir ofegat en estranyes circumstàncies. Sense poder tornar a Anglaterra per a reclamar l'herència i sola, Lola decidí tornar als escenaris que l'havien vist créixer, per a sobreviure.

Lola ni cantava ni ballava bé, mal que el seu espectacle atreia molts admiradors que gaudien de la seua barreja d'exotisme i erotisme. Per on anava, deixava darrere d'ella un rastre d'escàndols i judicis. Finalment, a trenta anys i cansada del Vell Continent i la seua moralitat, decidí començar de zero en el lloc on hom sols podia fer-ho, eixa terra encara verge i plena d'oportunitats: Amèrica.

Un nou trasllat i ja n'havia perdut el compte. Mentre travessava l'Atlàntic, Lola tingué temps a pensar en sa vida. Quan hi arribaria, escriuria les seues memòries. Havia nascut el 1821 en el comtat de Sligo, al nord-oest d'Irlanda, encara que ella, coqueta sempre se'n llevava tres, d'anys. Son pare, Edward Gilbert era membre de l'exèrcit i sa mare, Eliza Oliver venia de la baixa burgesia irlandesa, segons uns o segons altres, perquè no hi ha res clar en la seua biografia, sa mare llavava la roba a cals Gilberts i el matrimoni fou obligat per un embaràs no cercat.

De sa mare havia heretat un cap ple de pardals i ínfules de grandesa. Es feia descendir d’una família nobiliària espanyola, els Montalbo, uns moriscos convertits al cristianisme i que després de la Guerra del Francés, acabaren per emigrar a Irlanda.

El sou de Gilbert no n'era prou i la família sencera s'embarcà rumb a l'Índia. Allà els soldats del rei cobraven més; no obstant, les condicions eren pitjors i un any després d'arribar a Calcuta, el pare morí a causa del còlera. Un amic seu se'n feu càrrec de la vídua i de la filla i temps després esdevingué el seu padrastre. La mare no tardà a facturar Lola rumb a Escòcia, a càrrec d'uns parents. Quan Lola tenia setze anys, sa mare tornà de l'Índia amb un xic ben plantat, el capità James, no se'n sabia res del padrastre. La mare volia recuperar les bones relacions amb la filla i tractà de casar-la amb un home adinerat de seixanta anys.

James s'enamorà de Lola i la parella fugí a Calcuta on es casaren. El matrimoni no tingué un bon final: alcoholisme, maltractaments i infidelitats. Cinc anys després James abandonà Lola per una rica vídua. Desemparada i de tornada a Europa en un vaixell, una dona li alabà la seua bellesa i li aconsellà que l'explotara i que es deixara estar de la vida de casada. Aquell dia solcant l'Índic va tindre una il·luminació.

Desembarcà a Sevilla on estigué amb uns pretesos parents que li ensenyaren a ballar flamenco, Elizabeth Gilbert va morir i va nàixer Lola Montez, balladora exòtica en l'Europa del romanticisme. Debutà a Londres el 1843 i va fer fortuna entre el públic, fins que algú la va reconéixer pel seu passat i hagué d'abandonar la ciutat del Tàmesi. Estigué uns mesos a Varsòvia, després en París on travà amistat amb George Sand i Alexandre Dumas i Franz Liszt amb qui tingué una relació sentimental. Lola despertava passions i dos amants acabaren batent-se en dol, la mort d'un d'ells l'obligà a anar-se'n de París i és el 1846 quan arriba a Munich decidida a cantar en l'Òpera Reial. Al principi li denegaren eixa possibilitat, la seua fama la precedia, de tota manera no s'acovardí i demanà una cita personal amb el rei, d'aquell encontre no sols no aconseguí cantar en l'Òpera sinó també un lloc privilegiat en la cambra reial.

D'aquells dies de Munich ja han passat tres anys, el 1851 desembarca a Nova York i prompte ompli l'escenari amb un espectacle en el qual conta la seua vida i es burla de la decadent societat europea, tema que fascina a la burgesia nord-americana. Ara, ella no en tenia mai prou, volia més i decidí fer fortuna en l'oest que bullia per la febre de l'or. En Nova Orleans va prendre un vapor en direcció a San Francisco i en el vaixell va conéixer el periodista Patrick Hull. Quan tocaren terra, es casaren, s'instal·laren en el poble de Grass Valley i Lola obrí un saloon per als seus espectacles. La gelosia de Hull provocà un nou enfonsament matrimonial. L'alcoholisme de Hull i l'assassinat d'un dels seus amants, l'esperonaren a posar terra pel mig de nou i s'embarcà ara en direcció a Austràlia.

La societat australiana no acollí els seus espectacles de la mateixa manera com els americans. Col·leccionà fracassos a Sidney, Melbourne i Adelaida al mateix temps que la premsa la difamava. Lola es casà amb el seu agent, però perseguida pels deutes i l'esposa d'algun amant, motivaren que la parella abandonara la terra austral. A prop de les illes Fiji l'agent de Lola va desaparéixer en caure per la borda. El 1856 tornà a xafar San Francisco. A la cantant li començava a costar diferenciar entre realitat i ficció, s'imaginava ella mateixa dirigint una Califòrnia independent anomenada Lolaland. 

El 1860 li diagnosticaren sífilis i allò va ser un revulsiu, havia de canviar de vida. Llavors se'n tornà a la costa est i amb ajuda d'un pastor metodista, començà a ajudar dones en risc d'exclusió, especialment prostitutes. Este treball el compaginava amb l'escriptura de les seues memòries. L'hivern de 1861 uns amics la trobaren deambulant desorientada per Nova York i el dia 17 de gener va morir a quaranta anys. La van soterrar al cementeri de Green Wood en Brooklyn. Lola Montez va morir i va nàixer la llegenda. Viu de pressa, mor jove i deixa un cadàver bell podria ser el resum de la seua vida, una vida realment fascinant i retratada al moment per la premsa. Recorregué el món en un temps que no permetia a les dones desenvolupar-se gaire lluny de la llar.

Vaig descobrir este personatge gràcies al grup danés Volbeat que li va dedicar una cançó el 2013, ben que Concha Piquer ja li va dedicar una cobla l'any 1942.