dissabte, 18 de setembre de 2010

DE TORNADA A VALÈNCIA.


Dijous dia 16 tenia la cita de matrícula. Vaig agafar l'Alsa i el viatge prometia ser tranquil: llegiria i tractaria de dormir. Però quan em disposava a començar una becadeta que alleugerara la travessia, l'autobús parà a Dénia. Allà pujaren un grup de xavalets de Madrid pijos i ocuparen tots els seients que tenia al davant, al darrere i al costat fins quedar completament envoltat per ells. I en aqueix moment començava la meua davallada als inferns: començaren a relatar-se en tò alt com havien sigut les seues vacas en Jávea, que si havien anat a Hacienda o a laSiesta, que si havien fet açò o allò. I jo mossegant-me la llengua per no dir-los: espereu que m'ho apunte a la meua llibreta de Coses que no m'interessen gens en absolut. En vaig girar cara la finestra, recolzant al damunt el cap i mentre em preguntava perquè no agafaven els seus cotxes, devia haver-me adormit perquè vaig despertar-me ja deixant enrere el castell de Cullera. Afortunadament els pijos dormien també i ja no tornaren a la seua xerrameca fins arribar a la ciutat.

Quan vaig baixar de l'autobús vaig pensar -bé, de nou a València- intentant no recordar com vaig prometre feia escassament dos mesos que mai més no tornaria a viure a la ciutat. Havia deixat Xàbia amb el sol fora i allà el cel estava cobert per una barreja de núvols i contaminació. I si hem de ser francs, a la ciutat de València no li senten bé els dies grisos. No té eixe aire entre malenconiós i romàntic que pot tindre el cel de la Marina en dies ennuvolats; no, la ciutat era encara més lletja i la gent que caminava pels carrers estava de pitjor humor. Devia haver-se avançat la tardor perquè les voreres ja començaven a cobrir-se de fullam ataronjat i marró. Però al mateix temps feia molta calor, perquè València és una ciutat molt humida. Devia avançar xafant fulles que es trobaven barrejades amb la runa dels carrers (d'aquells carrers que no tenen la "sort" d'acollir el circuit de F-1 o del'America'sCup). Recorde que en època del Sharq Al-Àndalus els àrabs denominaren la ciutat també amb el nom de Medina al-Turab (la ciutat de la pols o del fang) per ressaltar l'estat d'abandó en el que es trobava i estat al qual la condemnen sempre els seus habitants.




Vaig arribar abans d'hora i vaig buscar amb Pilar una cafeteria per prendre alguna cosa. Ens costà prou trobar-ne alguna que semblara acollidora, que no fera excessivament olor a bar i que estiguera pròxima a Magisteri. Com trobarem a faltar aquest any trobarem la facultat de Geografia i Historia, tota flanquejada per cafeteries. No podrem dedicar-li al cafè les hores que li dedicarem en cinquè encara que els horaris no es presten molt. I parlant d'horaris, vaig llegir i rellegir el nom de les assignatures i no aconseguia esbrinar de que podrien tractar-se: complement per a la formació disciplinar? Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat?? Contextos educatius??? Mare de Déu, aquest any serà temporada per plantar carabasses.

Per a poder entrar a la facultat de Magisteri havia de salvar l'obstacle de dues xiques amb carpetes a la mà que flanquejaven les portes i interrogaven tot aquell que gosara travessar aquell llindar. Semblaven la llegendària Esfinx que es trobava a les portes de la ciutat de Tebes plantejant endevinalles a tots els caminants i viatgers. Finalment vaig poder matricular-me a l'hora prevista, fins i tot era la secretaria qui escrivia a l'ordinador mentre jo li dictava. El mateix feien la resta de secretaris i secretaries. Devien estar celebrant alguna Saturnalia i per això canviaven el seu paper d'amos pel d'esclaus.

Després de dinar vaig agafar el tren direcció a Gandia. Mentre els vagons sortien de l'estació del Nord vaig assumir resignadament que passaria un altre any de nou a València. Per descomptat que no és recomanable jurar-se fer o no fer alguna cosa perquè generalment qui ho fa acaba tragant-se les seues paraules com m'ha passat a mi. Però bé,Ciutat, jo no t'agrade ni tu m'agrades però anem a intentar que aquesta experiència siga el menys dolorosa possible i a veure si amb un poc de sort quan acabe Rita ja no està a l'Ajuntament!

1 comentari: