diumenge, 19 de setembre de 2010

OBJECTES PERDUTS.

Sovint trobem a faltar un objecte i el busquem on pensàvem que l'havíem deixat. Normalment en un calaix que és on van a parar totes les coses inclassificables. Llavors obrim el calaix buscant allò que no trobem i amb estupefacció comprovem que no hi és. Multitud de pensaments travessen aleshores les nostres ments molt ràpidament:- si estava aquí? com puc acumular tants trastos? algun dia hauré d'ordenar aquest enrenou!.-
Tanquem el calaix i busquem en altres llocs: sota el llit, dins l'armari, a l'altell, i no apareix. Àdhuc considerem buscar-ho en els llocs més estranys i insospitables: sota el matalàs, dins la nevera, al rebost...

I arribats a aquest punt experimentem tot un ventall de sensacions. Neguem la pèrdua intentant reconstruir tots els fets que hi han conduït .Però no recuperem allò que hem perdut. A continuació arriba la ira, tractant de responsabilitzar algú de la desaparició, acusant de furt al candidat que tinga més paperetes. Però seguim sense trobar-ho. Li segueix la negociació entre la realitat del fet i el desig que el fet no fóra tal. I passem a la depressió, de sobte l'objecte ansiat és imprescindible en les nostres vides, quan en realitat no ho és, sinó hi haguérem posat més cura en no perdre-lo. Amb tot ens vejem incapaços de continuar sinó ho trobem, més per l'egoisme de la satisfacció que per necessitat,recuperar-ho es converteix de sobte en quelcom personal.

I finalment l'acceptació, l'última parada del viatge. Després de tot, som conscients que ja no ho trobarem i sols ens queda fer-ho millor la   pròxima vegada, posar més atenció en el que ens queda i esperar no perdre res més.

Així que, supera la pèrdua!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada