dimecres, 15 de setembre de 2010

EL PROCÉS DE MASTERITZACIÓ.


14 de setembre, m'alce prompte i encenc el portàtil. Mentre es carrega l'equip em prepare el desdejuni. M'assec a l'escriptori i prem la icona del Google Chrome. Amb certa impaciència (amb la impaciència que caracteritza la meua relació amb la informàtica) espere a que s'obriga i a que es digne a carregar-se.Busque en la memòria web la pàgina del Màster de Secundària de la Universitat de València. Pel matí anava a estar la resolució d'admesos. I quan per fi entra a la pàgina, la meua expectació es converteix en decepció al contemplar que l'última actualització es corresponia al dia anterior. Bé- pense- tal vegada és massa prompte, els responsables de penjar la resolució deuen haver acabat d'arribar, estaran contant-se que coses havien fet la nit anterior mentre es fan el cafè, després d'esmorzar tal vegada ja estiguen. I així mentre especulava anava desdejunant. A cada cullerada m'anava empassant el disgust.

Una hora més tard torne a entrar. Res nou, excepte que havien canviat l'avís de la publicació de resolucions. Estarien a partir de les 14:00 de la vesprada, i "per la vesprada" apareixia subratllat. El matí va transcórrer molt lentament, de fet vaig eixir de casa per veure si així el temps passava més ràpid. Vaig decidir anar a buscar a la seua feina un amic amb qui fer-me el cafè, però no estava, així que vaig tornar a casa a tractar de menjar-me la impaciència. Es van fer les 13:00, -per fi, d'aquí a una hora estarà penjada!- però l'hora, entremaliada va decidir jugar a ser més que una hora , i així cada segon esdevingué minut i cada minut tenia l'aspecte d'una hora. I el temps no passava, l'hora del despertador semblava haver-se detinguda, congelada, petrificada, paralitzada. Era exasperant!

I per fi tocaren les 14:00, amb més impaciència que pel matí vaig entrar, de fet ja tenia la pàgina oberta i sols havia de prémer el botó de recarregar. I al recarregar de nou la decepció. Allà no hi havia cap novetat visible. De nou vaig rellegir la nota on anunciaven la publicació i ràpidament vaig detectar un canvi: penjarien la resolució al llarg de la vesprada! Vaig maldar els funcionaris amb tots els exabruptes que coneixia. Com podien ser tan cabrons? Com que no tenia sentit passar-se la vesprada encadenat a l'ordinador me'n vaig anar,  tractant passar tot el temps que poguera  fora de casa. A les 20:00 vaig tornar, ja estava per tancar-se el dia, allò ja no podia considerar-se  vesprada, havia d'estar penjada si o si. Ara, amb més incredulitat i autoconvencent-me que no hi hauria res penjat vaig repetir el procés. I efectivament, niente, no res. De nou la decepció, la rabia contra allò que hom no pot controlar. Em vaig passar tota la nit entrant cada x temps, però allò no tenia sentit. Es feren les 21:00, les 22:00, les 23:00. Els funcionaris, eixos monstres que s'alimenten de la decepció i la desesperació, que tenen un orgasme cada vegada que et diuen que et falta aquest o aquell paper, els cerbers d'aquesta dictadura anomenada burocràcia. Com deia, els funcionaris feia ja hores que havien acabat de treballar, la secretaria del centre estaria abandonada, envaïda per les ombres de la nit. I es feren les 00:00 i ja no era ni el dia 14, era el dia 15. A les 00:30 vaig entrar per última vegada i res, però l'anunci continuava repetint que estaria penjada al llarg de la vesprada. No tenia una altra opció que tragar-me tot l'odi que sentia cap als funcionaris de la universitat i els seus avantpassats, remontant-nos algunes generacions enrere. Vaig decidir que el millor era anar-se'n a dormir.

15 de setembre, repetisc el procés del dia anterior com si fora el protagonista d'Atrapat en el temps. I per fi, habemus papam. Allà estava penjada la resolució, i m'he sentit com Indiana Jones al trobar un tresor, embolcallat per un feix de llum i sense treure-li la vista del damunt, no fora que s'esvaira. Per fi, s'ha acabat aquest suplici, ara sols falta la matricula per a completar el meu procès de masterització.

Per cert que la resolució apareix penjada amb data de 14 de setembre, menuda barra!

1 comentari:

  1. MOLT BO!!!! JA SAPS COM FUNCIONA LA UNIVERSITAT!!! QUE EL TEU CAMÍ "BLOGUIL" SIGA PROLÍFER!!!

    ResponElimina