dijous, 14 d’abril de 2011

PASSEJANT PER LA VALÈNCIA MEDIEVAL

Diuen que a qui no té faena Déu li en dona, aleshores una vesprada que m'avorria vaig decidir recórrer la València medieval, buscant les traces del nostre passat que a molts els agradaria oblidar.
La ruta que propose començaria en els Jardins de Vivers on estan amagades les runes de l'antic Palau Reial, on vivien primer els reis i també els virreis (i virreina, Germana de Foix).

Continuant pel marge nord del riu ensopeguem en el Convent de la Trinitat, fundat a principis del segle XV, per Maria de Castella, esposa d'Alfons, el Magnànim. Aquest convent està molt lligat a la nostra literatura, puix en fou abadessa Isabel de Villena (una de les escasses escriptores medieval en llengua catalana) i en fou metge Jaume Roig, autor del polèmic Espill Llibre de les Dones (obra més citada que llegida com diria Raimon). El convent, d'estil gòtic, està connectat a la ciutat mitjançant el Pont de la Trinitat o Pont dels Catalans, construït per la mateixa època i l'únic pont d'època medieval que queda.

Si prosseguim el viatge per la banda nord arribem fins al Pont de Serrans, del segle XVI, el creuem i arribem a les portes septentrionals de la ciutat, les Torres de Serrans. Construïes al segle XV per tancar la ciutat, comunicaven amb el camí reial de Barcelona. També exerciren de presó de la ciutat.



Des de Serrans ens endinsem al barri del Carme, on està el convent del Carme, construït al segle XIII. En ell s'hi trobava la moreria de València i també era conegut com el barri del Pecat per situar-se en ells la gran part dels bordells de la ciutat. El Carme conserva la seua trama urbanística d'estil oriental, amb petits carrers estrets i atzucacs. Passejant s'hi pot ensopegar amb restes de l'antiga murada àrab (sobretot en la Plaça de l'Àngel on es conserva una torreta). Digne de veure també és el Portal de la Valldigna, tancava la ciutat en època àrab, els cristians eixamplaren les muralles però es mantingué el Portal per separar la Moreria de la zona cristiana. Junt al Portal s'hi va situar la primera impremta on s'imprimí el primer llibre de la Península Ibèrica, les Trobes en llaors de la Verge Maria.

4 comentaris:

  1. molt interessant!!!

    tere.

    ResponElimina
  2. Aitor, m'has fet reviure un passeig per la València que més m'agrada, la dels edificis i el tramat medievals!!
    M'agradaria afegir que la façana d'entrada a l'esglèsia del Convent de la Trinitat és molt semblant a la façana principal de la parroquial de st. Bertomeu de Xàbia. Hi hauria que investigar les similituds.
    Bona sort!

    ResponElimina
  3. i el meu també!!! enhorabona!
    pensa en incloure la llotja, mercat, i demés!!
    encara que és massa obvi!

    enhorabona de nou!

    ResponElimina
  4. Josep no em vaig fixar, però el consolat de mar, que està sobre la Llotja va estar a càrrec d'Urteaga.
    Olímpia, és la primera part, hi ha molt més, poc a poc
    me n'alegre que vos agrade, hi ha que reivindicar una València genuina, que tot no és, malgrat l'Ajuntament, ciudad de las artes

    ResponElimina