dijous, 28 d’abril de 2011

UNA VOLTA PER LA VALÈNCIA MEDIEVAL (III)

Després de visitar la Llotja si tornem cap al centre ens trobarem de sorpresa amb la Plaça Redona o Plaça del Clot, que s'amaga per al visitant inexpert entre les façanes dels edificis que la circumval·len. La plaça actual és una construcció del segle XIX però aquest espai ha funcionat com a mercat des dels temps de la conquesta. Si a la Llotja es comerciava amb la seda i altres productes fins, aquí els comerciants venien altres productes més mundans però més necessaris com el peix i la carn.




Sortint per la plaça ens trobem amb l'església de Santa Caterina, una de les antigues 10 parròquies de la ciutat medieval i construïda, com no, sobre una antiga mesquita. La construcció de l'església començà l'any 1245 seguint l'estil del gòtic català (caracteritzat entre d'altres per la única nau front a les 3/5 naus d'altres estils gòtics). Un tret diferencial d'aquest edifici (i que sols comparteix amb la catedral)  és la girola que rodeja l'altar, aquest és característic de les esglésies de peregrinació, ja que permetien als pelegrins rendir culte a les relíquies sense fer nosa als que estaven a la missa. Al segle XVIII fou remodelada en estil barroc, afegint-se el campanar tan característic.

Des de Santa Caterina, desviant-nos molt del camí, cap a l'Estació del Nord, arribem al Monestir de Sant Agustí, del qual sols queda en l'actualitat l'església. Els agustins s'establiren a la ciutat de València l'any 1281, moment en que també s'inicia la construcció  del monestir, en estil gòtic. El monestir  es trobava fora de les muralles de la ciutat, és a dir, estava extra muros, a mig camí entre la Porta de Sant Vicent i l'Alqueria musulmana de Russafa, però al segle XIV les muralles s'ampliaren i el monestir quedà dins la ciutat. 

Durant la guerra del francès, les tropes napoleòniques establiren un dels seus quarters al monestir. Els frares tornaren una vegada acabada la guerra, però l'any 1836 Mendizábal va ordenar la desamortització de tots els bens eclesiàstics en propietat d'ordres religioses masculines dedicades a la vida contemplativa. Llavors el monestir i totes les terres i propietats del monestir foren expropiades i venudes. El monestir romangué com a propietat municipal i fou utilitzat per a situar la presó d'homes, mentre que l'església mantingué les seues funcions per al culte. 



A principis del segle XX el monestir és enderrocat per la pressió urbanística.D'aquell monestir ens queda l'església, un parc annex on hi havia el claustre gòtic i la plaça de Sant Agustí, on hi havia el claustre modern. També s'afegí l'actual campanar. En el transcórrer de la Guerra Civil l'església quedà molt afectada i quasi en estat de runa. Acabada la guerra es decidí enderrocar l'església, però finalment es decidí sotmetre l'edifici a una total reconstrucció que ratlla la falsificació de l'edifici (més valdria que l'haguessen tirat). L'arquitecte encarregat de la reconstrucció es prengué tantes llibertats com eliminar afegits barrocs i neoclàssics o obrir una portalada que mai havia existit, la que dona al carrer de Xàtiva. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada