VIATGE PER LA VALÈNCIA MEDIEVAL (II)

Després d'escapar del laberint del Carme s'arriba al carrer Cavallers, via on vivien les famílies més poderoses de la ciutat de València, on es situaven els grans palaus gòtics i dels quals en queden ben pocs. En aquest carrer visqueren algunes famílies com els Centelles i els Vilaragut, (els Montesco i els Capuleto valencians) dues famílies que s'odiaven a mort i que convertiren la ciutat moltes vegades en camp de batalla per a les seues disputes. Enfrontaments que fins i tot es traslladaven a les "colònies" com Sardenya. 

Continuant per Cavallers arribem fins les Torres de Quart, construïdes al segle XV per tancar la ciutat per l'oest i situades en el camí de Quart de Poblet i camí reial de Castella. Imiten la forma de les torres del Castel Nuovo de Nàpols, que per aquell temps era un domini dels reis d'Aragó. Sobre les torres encara s'hi poden veure restes de les canonades que reberen durant la Guerra del Francès (1808-1814). Més endavant en el temps foren utilitzades per ubicar la presó de dones, per això han sobreviscut en l'actualitat.

Des d'aquí arribem fins al Mercat Central on trobem l'església dels Sants Joans i la Llotja de la Seda.

Església de Sant Joan del Mercat o dels Sants Joans està dedicada a Sant Joan Baptista i a Sant Joan Evangelista, fou construïda cap a 1240 sobre el solar d'una antiga mesquita. L'edifici actual va començar a bastir-se al segle XIV en estil gòtic i més tard en el segle XVII es restaurà en estil barroc després d'un incendi. Del gòtic queden la disposició a única nau, els contraforts i algunes finestres i la gran rosassa inacabada de la porta de darrere.

Junt a Sant Joan hi ha un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, la Llotja de la Seda. Emblema de l'esplendor valencià del segle XV, la Llotja fou construida a finals d'aquest segle i esdevingué el principal centre financer de la Mediterrània Occidental. Els donants que pagaren la seua construcció buscaven un edifici que guanyara en bellesa a la Llotja de Barcelona i ens donaren un dels edificis del gòtic civil català més bell. Les llotges són uns edificis típics de l'espai català medieval destinats a les transaccions comercials. N'hi ha per tant a les principals ciutats de la Corona: a Barcelona, a Palma de Mallorca, a Perpinyà i a Saragossa entre moltes altres. 

A diferència de les loggie italianes, les catalanes estan tancades i fortificades. El nom de la Llotja de València prové de la manufactura de la seda, una de les principals indústries de la ciutat fins el segle XIX. A dins de la llotja trobem la sala de contractació, un bosc de palmeres on s'hi tancaven els negocis i on estava el banc. Entrant a mà esquerra hi ha la capella de la mare de Déu de la Misericòrdia, patrona dels comerciants valencians. Per la sala de contractació es pot eixir al pati dels Tarongers o pujar (encara que no deixen) a la torre on tancaven els comerciants que cometien frau. 





Sobre la Llotja hi ha el Consolat de Mar, edifici del segle XVI construït per l'arquitecte Urteaga en estil renaixentista. La institució del Consolat es crea al segle XIII unida al boom comercial català amb la finalitat de resoldre conflictes relacionats amb el dret mercantil i marítim. Funcionava també com a mena d'ambaixada per als comerciants de la Corona d'Aragó en cas de tindre problemes en l'exterior, així hi havia consolats de mar catalans als principals ports de la Mediterrània i de l'Atlàntic: a Marsella, a Venècia, a Constantinoble, a Gènova, a Alexandria, a Damasc, a Bruges, a Gant, a Londres, a Lisboa, a Sevilla i un llarg etc. La institució del Consolat de Mar fou abolida amb els Decrets de Nova Planta, tot i que sobrevisqueren el de Barcelona i el de Palma de Mallorca fins el segle XIX.

L'edifici de la Llotja després que passara l'esplendor comercial valencià fou destinat a altres usos, per exemple fou magatzem de blat i en èpoques de pesta improvisat hospital. Després de la guerra del francès fou convertit en quarter militar i durant la guerra civil, sent València capital de la República, s'hi celebraven les sessions de corts.

Per últim, abans d'abandonar la llotja és interessant fixar-se en les petites gàrgoles que ornamenten els murs i buscar un seguit d'elles caracteritzades per les seues formes poc ortodoxes. Així podem trobar homes i dones tocant-se els atributs sexuals, homes defecant, etc. Jo no les vaig trobar, però vos pose alguna de les fotos que hi ha per internet.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL