EL BLUF DE COLÒNIA



Bluf, de l'anglès bluff; acció de fer veure que una cosa és molt important o més valuosa que no és.



Encara no has anat a Colònia? Quan penses anar a Colònia? Colònia és un must d'Alemanya... aquestes i altres coses semblants em deia molta gent, germànica i no, cada cop que em preguntaven si ja havia anat a la ciutat del Rin i sempre anava endarrerint el moment, temorós de que les expectatives no foren satisfetes.  A la fi el temps s'acabà i  em va semblar una bonica manera de tancar el periple teutònic. Però he de dir que la ciutat no estava a l'altura de tot el que m'havien contat ni les excel·lències que m'havien cantat es corresponien amb la realitat. En el seu lloc em vaig trobar una ciutat bruta, grisa i massificada. El que em succeí és allò què es coneix com la síndrome de París.


Què no em va agradar exactament? Crec que en primer lloc la manca de sorpresa, és a dir si Colònia és la primera ciutat d'aquesta banda d'Alemanya què es visita deu ser bellíssima, però després de visitar unes quantes sempre hi ha la sensació d'estar visitant la mateixa ciutat, amb els mateixos carrers d'atovons i cases blanques amb l'embigat a cara vista, les façanes de caràcter hanseàtic, les cales prop del Rin, el port fluvial, els edificis reconstruïts, etc...


Un altre aspecte que no em va agradar fou la massificació, hordes de turistes, majoritàriament japonesos, desplaçant-se com nòmades famolencs amb càmeres reflex penjades al coll, empentant tothom. Per exemple la catedral és grandíssima, la segona catedral gòtica més gran, però l'elevat nombre de gents dins l'edifici li lleva l'encant, la relació personal amb la divinitat, la solemnitat, la humiliació del visitant davant el poder de déu i la seua església, la pau, el silenci, la foscor, el recolliment són assassinat per les llums dels flaixos, la xerrameca dels turistes avorrits, els guies que alcen la veu per damunt de l'aldarull, els xiquets cansats què ploren perquè es veuen arrossegats a quelcom que no els agrada, els sacerdots què actuen de goril·la de discoteca escridassant i expulsant la gent del temple a les hores litúrgiques.


Un tercer aspecte és la destrucció de la morfologia urbana. No sé ben bé que  tenen en ment les autoritats de la ciutat, espere que no patisquen de valencianitis i pretenguen fer una ciutat moderna i cosmopolita, millor dit allò que siga que entenguen per modern i cosmopolita, a costa de destruir la imatge tradicional de la ciutat. No s'enten perquè en un lloc tan turístic hi ha centenars d'obres públiques per tot arreu, carrers alçats, trànsit desviat, voreres desaparegudes, tot ad maiorem gloriam del bimil·lenari de la ciutat què es celebrará pròximament. No s'entén que fa una plaça d'estil castellà al bell mig de la ciutat exposta al vent i el fred. O un pont de Calatrava que es reconeix perquè aquest arquitecte ho fa tot de la mateixa manera: blanc i corb.


O tal vegada el problema va ser el fet de veure-la amb els ull de la decepció. Perquè la visita a Colònia incloïa també Aquisgrà, la capital de Carlemany, una ciutat amb gran poder d'evocació, amb la seua catedral i el tron de l'emperador, un lloc que volia visitar des que va començar a interessar-me la història i la major de les decepcions va vindre quan no vaig poder entrar-hi perquè s'hi estava celebrant una missa, deien i a eixa missa li seguien unes quantes més fins la vesprada, quan ja estava oberta al públic. Vaig maldar tota la jerarquia catòlica fins el Papa, a sant de què fer 7 misses seguides un dissabte de matí? Que no hi ha més esglésies a la ciutat? O serà que en la catedral Déu fa més miracles?


Així que després d'aquell somni punxat ja no tenia cap gana de visitar Colònia. Però si he de dir que la vista de la ciutat en la llunyania baixant des de les muntanyes d'Eiffel, en el camí d'Aquisgrà a Colònia, amb la catedral omnipresent com una flama què crema enmig de la ciutat és espectacular. La vitalitat mediterrània que hi ha també és un atractiu així com l'església de Santa Maria del Capitoli, un petit monestir fundat al segle VII allà on antigament havia estat el Capitoli de la ciutat romana i construït en estil romànic al segle XII imitant la Capella Palatina d'Aquisgrà. A diferència de la catedral, aquí la població de turistes oscil·la entre cap i un parell, tota l'església per al visitant. 


També val la pena visitar-hi l'església de Sant Albà, un edifici medieval d'estil romànic, destruït en la segona guerra mundial i del qual solament queden les parets i algunes voltes. És interessant per mostrar-nos en quin estat van quedar la majoria d'edificis acabada la guerra i per valorar la tasca de recuperació que s'hi va fer posteriorment. 


Com a curiositats de la ciutat, la paraula colònia va donar nom a l'aigua olorosa que s'hi fabricava a la ciutat. La mare de l'emperador Neró va nàixer aquí també, de fet es rebatejà en honor seu amb el nom de Colonia Agrippina. Gràcies a les excavacions arqueològiques que es feren a l'antic palau del Pretor es descobrí que la vall del Rin tenia una gran activitat sísmica fa 2000 anys. La catedral de Colònia comença a construir-se el 1248 i no fou acabada fins el 1880, fou l'edifici més alt del món fins 1884, quan es construí el Washington Memorial. En la catedral s'hi pot visitar el sarcòfag on hi ha les restes dels Reis Mags, furtats per l'emperador Frederic Barbarroja de la catedral de Milà al segle XII.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL