XANTEN, PASSEJANT ENTRE RUNES

Temple del Port de Colonia Ulpia Traiana.

Xanten, la Pompeia del Rin, no ho diuen els llibres però ho dic jo, encara que aquest adjectiu escarotaria qualsevol italià. Xanten, la ciutat on fou martiritzat i soterrat Sant Víctor i que acabà donant el seu nom a aquell llogaret entre runes de pedra, columnes i marbre, Xanten que ve de l'expressió ad Sanctos en referència al sant que hi ha soterrat en la catedral, segons proclamaven els seus orgullosos habitants. De Xanten també prové l'heroi germànic Sigfrid, fill del rei de Xanten, caçador de dracs, vencedor dels Nibelungs i que es feu quasi immortal per banyar-se en la sang d'un drac, a excepció d'una part de la seua espatlla què era el seu punt dèbil, tot això ens conta l'epopeia germànica El Cant dels Nibelungs.

Catedral de Xanten

Així aquesta petita ciutat de 20.000 habitants exsuda història en cada cantonada i en cada mur. Desafortunadament anar i tornar em va costar 6 hores de tren així que en arribar-hi em vaig trobar en la disjuntiva d'elegir entre la ciutat, la part medieval o el parc arqueològic, la part romana. Em vaig decantar pels romans i espere poder tornar algun dia a descobrir la part medieval, la de les llegendes.

L'any 15 abans de Crist els romans devien haver-se perdut per aquestes terres i van muntar un campament militar anomenat Castra Vetera què tenia la missió de protegir Roma ara i sempre de l'invasor, així el Rin es configurà com una frontera natural entre el món civilitzat i el món bàrbar. L'any 70 després de Crist els bàrbars estaven un poc fins als nassos de tanta invasió i aculturació, una cosa era parlar llatí i adorar uns déus cap calents, però haver de dur peplum i sandàlies en aquelles terres fredes devia ser molt dur  i es van revoltar contra els fills de Ròmul. Aconseguiren algunes victòries i aquest campament romà fou destruït, però la Roma del segle I era una locomotora que s'ho enduia tot per davant, així recuperaren el terreny perdut però com vaig explicar en la Batalla del Bosc de Teutoburg (http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6644055191218862788#editor/target=post;postID=811518080507354317) ja no van continuar expandint-se per la Germània. 

Porta de Colonia Ulpia Traiana

Així sobre les runes del primer campament fundaren un de nou, Castra Vetera II (no es calfaren molt el nom) que arribà a acollir entre 15.000 i 20.000 habitants, legionaris i tot el que els acompanyava: famílies, taverners, artesans, prostitutes, esclaus. Anys més tard l'emperador Trajà concedí al campament l'estatut de colònia i en el seu honor rebatejaren la ciutat com a Colonia Ulpia Traiana. Una colònia era una part de Roma en territori fora d'Itàlia, el seus habitants gaudien de la ciutadania romana però tenien una relació de major dependència amb Roma. 

Estel·la funerària del cementeri de C.U.T, policromada com eren realment.

Al segle III el model econòmic, polític i social romà va viure una forta crisi per una conjunció de diversos factors que anaven retroalimentant-se i agreujant al seu torn altres, posant-se així en evidència les mancances de la locomotora romana, dissenyada per a l'expansió territorial. Aquest apunt ve perquè és freqüent llegir que la crisi de Roma es deu a la invasió bàrbara i a l'auge del cristianisme, però a banda del reduccionisme explicatiu, aquests fenòmens foren més conseqüències de la crisi que causes.

Almàssera i molí de Colonia Ulpia Traiana

Amb el regnat de Constantí el Gran es visqué una recuperació aparent, Roma semblava haver eixit del malson, la tempesta havia passat. L'optimisme portà a reconstruir la ciutat, ara anomenada Tricensimae, més ja no era aquella ciutat que rivalitzava en esplendor amb ciutats com Tréveris o Colònia sinó un petit llogaret fortificat. La troika constantina més que dur a la recuperació precipità Roma a la seua crisi final, a la fi aquella recuperació aparent no havia sigut més que l'ull de l'huracà. (Aprofitant que el Rin passa per Colònia, quants paral·lelismes podríem  traure de la història: malgrat saber que el gros de les riqueses es trobava en les vilae del camp, com que era més fàcil aplicar impostos als habitants de les ciutats, per la facilitat dels recomptes estadístics, foren les classes populars urbanes les que suportaren les majors càrregues fiscals mentre que les grans fortunes continuaven fugint al camp conscients de la senzillesa de poder defraudar la hisenda en l'àmbit rural, les ciutats acabaren despoblant-se. Aquella civilització de ciutats s'ensorrà, Europa entrà en un procés de ruralització què no es revertiria fins els segles XIII-XIV i per supost la crisi no acabà sinó que s'agreujà).

Museu Arqueològic Romà de Xanten

Al segle V lla ciutat fou definitivament abandonada a les mans dels francs i afortunadament  ja no fou més ocupada. Dic afortunadament perquè les ciutats que des d'aquell temps continuen ocupades ja no conserven molt d'aquella època, com València, Barcelona o Sevilla, mentre que les ciutats completament despoblades es congelen en el temps i hui podem gaudir de com era una ciutat romana (la Xanten actual es troba unes metres dellà de les runes). La ciutat com moltes vegades es convertí en la pedrera de la regió i molts capitells, làpides, columnes, carreus de marbre es poden veure en la catedrals i les cases antigues de la ciutat. La ciutat de Trajà quedà dormida en el temps.

Amfiteatre romà

Irònicament mentre els bombardejos aliats de 1944 es carregaren el 85% del patrimoni de Xanten també permeteren a Colonia Ulpia Traiana sortir de la seua letargia mil·lenària i acabada la guerra començà un pla de musealitzar les runes que va culminar l'any 1975 amb la creació del Parc Arqueològic, una recreació de la ciutat romana que és una passada. Com que els edificis són de nova planta es poden palpar, tocar, xafar i d'aquesta manera es viuen més, hom pot tindre la sensació de transportar-se a aquella època en passejar pels carrers, les portes, el temple del port, la casa romana, el teatre, l'almàssera. És una bona manera per aprendre la civilització romana. Una de les coses que més em cridà l'atenció fou que el parc està replet d'arbustos i no per emular un laberint de plantes, sinó que les línies d'arbustos simulen la planta dels carrers i els habitatges, així tenim un espai verd i reversible, sense danyar les estructures soterrades. També hi ha un Museu on s'exposen tots els materials trobats a les excavacions fetes.

Frigidarium de les termes de la casa d'hostes

Si he de ressenyar algun aspecte negatiu he de dir que el dia què vaig arribar es celebrava una fira medieval. Si, una d'eixes fires en les què el personal es disfressa, hi ha paradetes amb sostre de tela què venen kebabs, polseres de pedres de colors, sabons i plantes medicinals per curar hemorroides, si d'eixes que de medieval tenen el nom i prou. Justament la fira estava situada en mig del camí què du de Xanten al Parc i a més es cel·lebrava un concert de bandes de música cèltica, per a fer-ho tot més medieval. En intentar creuar un paio vestit amb pells d'ós i una porra, supose que imitaria un bàrbar, volia cobrar-me 10 euros per entrar-hi. 10 euros! mira, vaig pensar, aquesta parafernàlia ja té quelcom més de medieval, un impost abusiu sobre el dret de pas. Aquell bàrbar em va dir que si anés disfressat a la manera medieval podria passar gratis. Però si acaba de passar un que semblava eixit de la guerra d'independència americana, quina disfressa medieval és eixa? vaig protestar. Nein, nein, sacrifica diners o la teua dignitat però si no, no passes. Doncs no vaig pagar, faltaria més, encara que vaig haver de fer una volta gran com d'un quilòmetre travessant el típic barri residencial de jardins perfectes, banderes alemanyes què onegen als pals i famílies felices i exposant-me a ser acusat de rondaire (en realitat ser acusat de rondaire d'intencions perverses en un barri residencial no és molt difícil, solament en passejar-se sense ser resident hom pot sentir desenes d'ulls acusadors darrere de les persianes) però vaig poder arribar al parc sense sucumbir a eixa càrrega feudal.

Pensava que un campament bàrbar es trobava assetjant la ciutat, però era molt pitjor, una fira "medieval".

A més Xanten es troba solament a 25 km de Weeze, l'aeroport de Ryanair, no hi ha excusa per no anar-hi.