dimecres, 11 de juliol de 2012

AL PORT D'AMSTERDAM

Vaig conèixer el Jacques Brel a través d'un CD de música què teníem a casa i des d'ençà m'encisa la seua forma de fer música, de viure la música. Els seus concerts devien de ser tot un espectacle, amb la melodia que envaïa el seu cos i el posseïa fins a dur-lo a un estat d'èxtasis harmònic. Llàstima que morira amb 49 anys un 9 d'octubre de 1978. Qui sap quines joies més ens hagués aportat a la humanitat? O millor tal vegada fou millor així que acabar sent una estrella consumida per l'alcohol, les drogues, la fama i els diners què viuen de les glòries passades.
Amsterdam és una de les meues cançons preferides, parla d'eixe ambient entre romàntic i decadent què tenen els ports, que guarda com un tresor la bellesa què s'esvaeix en un món cada vegada més podrit i llançat a predre. La música també és fantàstica, és com si representés el vaivé d'una barca lligada a port què és bressolada pel suau ritme cadenciós de les ones de la mar. I el francés és una llengua amb la què hom pot dir el que vulga que sempre quedarà bonic i poètic.

Al port d'Amsterdam
hi ha mariners què canten
als somnis què els persegueixen
al llarg d'Amsterdam.
Al port d'Amsterdam
hi ha mariners què dormen,
com les oriflames
al llarg de les monòtones riberes.
Al port d'Amsterdam
hi ha mariners què moren
plens de cervesa i de drames
amb les primeres llums de l'alba.
Però al port d'Amsterdam
hi ha mariners què naixen
en la calor espesa
de lànguids oceans.
Al port d'Amsterdam
hi ha mariners què mengen
sobre tovallons massa blancs
què de peixos regalen.
Ells vos mostren les dents
què volen mossegar la fortuna,
què volen empassar-se la lluna,
què volen endrapar-se els obencs
i se sent el bacallar (o la meuca= prostituta).
fins just el cor de les creïlles fregides,
què amb grosses mans conviden
a dur-ne més.
Després s'alcen rient,
amb el so de la tempesta
pujant-se les braguetes
i sortint rotant.
Al port d'Amsterdam
hi ha mariners que ballen
refregant llurs panxes
sobre les panxes de les dones.
I giravolten i ballen
com sols escopits
al mig del so punyent
d'un acordió ranci.
Ells giren el coll
per millor escoltar-se riure
fins que de cop
l'acordió expira.
Aleshores amb el gest greu
i la mirada orgullosa
acompanyen la seua batava
a plena llum.
Al port d'Amsterdam
hi ha mariners què beuen,
què beuen i tornen a beure
i què beuen encara més,
ells beuen a la salut
de les putes d'Amsterdam
d'Hamburg o d'onsevulla,
en fi ells beuen a les dones
què els donen els seus cossos bells
què els donen la seua virtut
a canvi d'una moneda d'or
I quan ells estan ben beguts
alcen el nas al cel
i es burlen de les estreles
i pixen com jo plore
sobre les dones infidels
Al port d'Amsterdam
Al port d'Amsterdam.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada