diumenge, 18 de març de 2012

PEIX FREGIT, PEIX CRU I LA LAMBADA REVIVAL

Maatjes, són tan repugnants com aparenten?..Si

Continuant amb la novel·la ja estàvem en Holanda, el país de les tulipes, el formatge, els porros i els socs. Primera lliçó que vaig aprendre, els alemanys i els holandesos no es duen molt bé. Segona lliçó, Holanda és plena d'Alemanys que venen a comprar sobretot peix i altres productes exòtics. Tercera lliçó, a pesar de ser els alemanys els que es desplacen a Holanda, la proporció d'holandesos que saben alemany és superior a la d'alemanys que saben holandés, tot i que les noves generacions d'holandesos han canviat l'alemany per l'anglés, cosa que indigna als alemanys. Quarta lliçó, l'holandès s'assembla molt a l'anglès i a l'alemany, de fet amb un coneixement d'ambdues llengües no es tan difícil moure's per Holanda.

Les llengües que pertanyen a una família no presenten gaire problemes de comprensió, és a dir, per a un italià el portuguès o el castellà són més comprensibles a l'igual que per a un anglès l'alemany o per a un rus, el polonès. Això es diu intel·ligibilitat. Però sempre hi ha gent de poques llums per a les què una llengua es tot un mur infranquejable i amaguen aquesta debilitat amb un reguitzell de " a mi no me ladres" o "a mi háblame en cristiano" o "en castellano para que lo entiendan todos". I ara que ja m'he desfogat de certs successos d'aquesta setmana, podem proseguir.

És anglès? És alemany? No, és Superman!...no, és holandés.


Hi ha un refrany castellà que diu: donde fueres, haz lo que vieres, (xica quin domini del castellà!), així que quan em digueren que anàvem a desdejunar un plat típic holandès no vaig posar cap impediment. Al cap i a la fi, eren holandesos, no anaven a servir-me gos o insectes. El primer plat va consistir en maatjes, arengs crus en salmorra i ceba (mmmm sehr lecker!) El segon plat, bakvis o peix arrebossat i fregit. Així les coses, ja tinc una cosa més per ratllar de la llista: menjar peix cru per desdejunar.

Bakvis, adéu a la dieta.
En aquell poblet holandè, anomenat Winterswijk [vintesvaik] hi havia el típic mercat dels dissabtes i un parell d'esglésies per visitar.

El Rock'n'pop Museum


La següent parada fou Gronau, una ciutat industrial alemanya famosa per haver-hi nascut Udo Lindenberg (per als que no ho sàpiguen, com jo, és un dels cantants alemanys més coneguts). En Gronau varem visitar el Rock'n'pop Museum, un museu dedicat a la música popular, des de finals del segle XIX fins al segle XXI. Des de cants oracionals dedicats a la Verge fins el rap. Hi havia una exposició dedicada a Skorpions, la banda de rock més famosa d'Alemaya (dada que també desconeixia, de fet els meus coneixements musicals són deplorables). Però vaig aprendre per exemple que el vals (un invent austríac, el waltz) fou un dels primers estil musicals de masses. També vaig aprendre que la gran aportació de la música en llengua castellana es restringeix a Carlos Gardel, la Macarena, el Aserejé, Shakira i Juanes.

Va estar bé tornar a ballar la Macarena com quan tenia 6 anys i en la boda de torn ens obligava als cosins més menuts a ballar en l'orquestra com si foren petits bufons de la cort del pasodoble. Això és com anar en bici, mai s'oblida. També vaig poder recordar quan tenia 3 anys i estava de moda la lambada i en la comunió del meu germà ens obligaren a mi i a la meua cosina a ballar la lambada, de fet hi ha cert vídeo familiar circulant pel món, indestructible com el metacrilat en el que van immortalitzar eixe moment, però bé deixem-ho estar, no vull donar idees, com per exemple destruir la meua reputació enviant-lo a la tele.

El museu és una passada i és una llàstima que estiga fora dels circuits turístics, perquè Gronau no és una ciutat a la que hi vagen molts turistes, a no ser que no siguen de la regió. M'ho vaig passar pipa i això que les meues habilitats musicals són nul·les. Al museu hi ha milers de cançons, un recull any per any des del 1930, de les cançons més escoltades cada any, incloent-hi marxes militars de l'època nazi fins la música electrònica de la dècada del 2000.  Allò era com la FNAC amb la diferència que no et miren mal si no compres i a més pots ballar, aprofitant que no et coneix ningú, llicència per fer el ridícul.




També hi havia instruments que podies tocar, un piano, una bateria, una guitarra elèctrica... Una campana sonora amb alguna cosa que semblava danses africanes. Un estudi de gravació.  Els alemanys tenen idees molt bones pel que fa a la musealització, en quasi tots els museus en els que he estat pots palpar els materials, són més actius, intenten introduir-te en l'atmosfera del coneixement. 

I el que més em va agradar fou una sala en la que mostren que la música és part de la història, es barregen per exemple els compassos de Lili Marleen amb un discurs de Hitler o un avió bombardejant alemanya, una cançó dels Beattles mentre Buzz Aldrin ens detalla la seua arribada a la lluna, un discurs de Kennedy o protestes contra la guerra de Vietnam, un reporter ens descriu com els berlinesos s'abalancen sobre el mur mentre sona 99 Luftballons.. o un altre ens conta com un avió s'acaba d'estavellar contra el World Tryde Center al mateix temps que sona música d'Eminem. La música es part de la història, amics! No és un ens aïllat. El que he dit, els alemanys tenen grans idees!


(Per curar-me en salut, cada vegada que mente als alemanys em referisc exclusivament als d'aquesta regió)



I parlant de peixos, aquí vos deixe un embarbussament alemany:
Fischers Fritz fischt frische Fische. Frische Fische fischte Fischers Fritz.
Que vindria a ser: Fritz, el fill del pescador, pesca peix fresc. Peix fresc pesca Fritz, el fill del pescador.


(to be continued, xananan)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada