QUESTO È UN CASINO!

Asseguts a la terrassa en aquell estiu improvisat, em va mostrar  un encenedor i em va preguntar: recordes com es diu?
Si- vaig dir jo- Feuerzeug!
I aquest? Repetí assenyalant-me el cendrer,-
 Asschenbecher!
Va riure i afegí, una de les primeres coses que vas aprendre els primers dies aquí, fa 5 mesos.

5 mesos...i sembla que fou ahir quan vaig arribar a l'estació de Düsseldorf, un fred matí d'octubre. A mi m'han paregut anys, per ser sincers. Hi vaig vindre sense molta idea de que fer aquí, de la mateixa manera que tampoc tenia molta idea de que fer allà. Diuen que quan no saps quina direcció prendre, el millor és continuar corrent cap endavant, encara que al davant sols hi haja un penya-segat. És el que té perdre el control sobre la teua vida, que al final és ella la que et du a tu i no a l'inrevés. Arribats a aquest punt, el més còmode seria seure en una terrassa amb una cervesa a la mà i esperar a veure que passa, tot i que també és molt desesperant el fet de no poder veure cap a quina direcció bufen les veles del teu vaixell. Però en cap part de la Bíblia no està escrit que el futur pot passar pel teu costat fent jogging i tocar-te el muscle mentre et fa l'ullet, una agradable vesprada de finals d'hivern. Així és el futur, una quimera.


I després del moment de filosofia barata passem al que realment interessa al personal, el moment en el què les passe putes. El dissabte passat vaig anar a Bonn, una ciutat que es troba a un poc més de 100 km cap al sud. El viatge d'anada va eixir perfecte, transbordament en Düsseldorf i en dos horetes en plantava davant la catedral de Bonn, tot com en la fulla de ruta. Un temps realment agradable, sol, calor, els carrers de gom a gom, plens de gent gaudint d'aquesta primavera recentment estrenada. Però la tornada fou realment una odissea i de vegades em pregunte perquè continue insistint a fer servir el sistema ferroviari alemany, tot sabent que se'm dona bastant mal, però bé vaig nàixer sota els auspicis de la cabra i em ve de naturalesa pegar-me de cabotades contra la mateixa pared.

En l'estació de Düsseldorf no sabia ben bé cap a quin tren tirar de totes les línies que es mostren en el mapa. L'estació de Düssi és un nus ferroviari a mig camí entre les regions del Rin i del Ruhr i jo volia anar cap a una ciutat provinciana, és a dir, no hi havia moltes opcions de trens per agafar. Tenia dos opcions, una fàcil i una difícil. Doncs jo vaig triar la difícil, per a no sortir de la rutina.  Vaig prendre el S-Bahn que és com el tren de Rodalies i dos hores després encara estava en ruta direcció Hamm sense saber ben bé si allí podria prendre un tren vers Schwerte. Fins que em vaig fartar de tanta estació  i vaig baixar en Schwelm amb la intenció d'agafar el tren Regional,  l'altre tren que en principi havia considerat i que després d'estudiar en detall el mapa ferroviari, hauria sigut l'opció més encertada. Una pausa per al briconsejo de hui: el S-Bahn és el tren de rodalies, és a dir, para en cada p... estació,  mentre que el Regional (RE) sols para en les estacions més grans, les que solen comunicar amb altres línies. Tot això així explicat és liós, però encara ho és molt més sobre un mapa. El sistema ferroviari és com un laberint. 

Mentre esperava el que probablement era l'últim tren cap a Schwerte vaig sentir per la megafonia quelcom sobre un tren i un retràs. A hores d'ara el meu alemany continua sent deplorable i patètic, però em consola el fet de conèixer gent que viu aquí des de fa 20 anys i no ho du molt millor. El meu nivell de comprensió és un factor a tindre en compte, però no és menys important que la megafonia del tren deu estar situada al bell mig d'una rave after hours, perquè es sent de tot menys la informació important. Vaig arribar a la conclusió que devien anunciar un retràs i vaig resar perquè zwanzig Minuten spät fos algun tipus de nau espacial i no un retràs de 20 minuts.

Van passar més de vint minuts i ja m'estava rient de la tan pregonada puntualitat alemanya quan em vaig adonar de quin havia estat l'errada garrafal. El tren que jo volia prendre passava per l'andana número 3 i jo estava en la número 2. Erros de principiant que es paguen cars. No sé si el tren havia passat a la seua hora o en retràs, però el ben cert és que jo l'havia vist passar des de l'altra banda de la via. Vaig tornar a estudiar el mapa, segurament si anava a aquesta estació i després a l'altra per a allà agafar un tren fins a Sant Petersburg i poder tornar, el diumenge per la vesprada ja estaria en casa. Però a la fi no va caldre anar fins a Rússia, perquè com caigut del cel va passar l'últim tren cap a Münster que feia parada en Schwerte. Així vaig poder arribar a casa, això si, quan vaig arribar a l'estació ja no hi havia autobusos. i no hagués sigut de nit, els 6 quilòmetres entre l'estació i on visc els hagués pogut fer a peu, però vaig haver d'agafar un taxi i pagar la dolorosa.


Ha sigut una setmana per oblidar. He hagut de treballar 9 hores i mitja perquè si, perquè els caps no donen explicacions, perquè això és el que fan els comunistes i no vam sacrificar totes les democràcies d'Amèrica Llatina per a que ara guanyen ells. Odie el meu treball, ja m'he convertit en un home de ple de la societat capitalista, un treballador cremat que odia el seu treball i el seu cap. Pel simple fet de no parlar bé l'alemany em tracten com si tingués el cocient intel·lectual d'un ximpanzé. "Demà tindrem teatre amb el cap" em diu un company després d'haver-la cagat per no escoltar-me. "I tant que tindrem teatre i algu acabarà endossant-me el mort per no poder defendre'm" Hauré de fer-me soterrador. I teatre no vol dir que estem preparant un musical, teatre en alemany vol dir que tindrem algun tipus de conflicte o discussió que acaba amb algú perdent els papers.

De vegades pense que far Desamparados en una situació així, però arribe tan cansat a les 12 de la nit que pense que una pala i cal viva pot ser no siga la solució.  En el treball cadascú fa el que li dona la gana i uns per altres la casa sempre està per agranar. Un dels caps italians sol dir que questo è un casino. Jo per contra, preferisc dir que açò és més una casa de putes.


En definitiva, estic cansat mentalment. Afortunadament en uns dies estaré gaudint del sol de la Marina, espere que s'esborre tot allò negatiu. Serà agradable descansar d'Alemanya després de 5 mesos, encara que sols siguen 15 dies. Descansar d'aquest casino en un altre casino, que Dèu ens pille confessats. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL