dijous, 29 de març de 2012

UNA SOCIETAT DE PUTES

-Giusé, Giusé! 
-Che minchia vuoi?
-Come se dice en tedesco, stronzo?
-Arschloch.


Duia més de 10 minuts buscant a un dels meus companys italians solament per preguntar-li com es deia en alemany un insult italià. Així podria definir-se l'última setmana laboral. El cap ens obligava a treballar una hora més, per a incrementar la productivitat i jo m'havia proposat que el resultat seria el contrari. Si ja és dur treballar en el torn de vesprada, afegir-li una hora més i acabar a les 23.30 era molt pitjor. A més, per què negar-ho? el torn de la vesprada és el menys productiu, a partir de certa hora allí es treballa menys que en un ministeri.

Així que inventem diversos jocs, fins i tot algun dia m'he dut els deures d'alemany. Mentre el cap disposa de les nostres vides com si fóssem peces d'un escacs laboral. El nostre supervisor passa un poc, ell encara està més cremat que nosaltres.  Però hi ha un, el Sàtrapa del Justformen que és d'aquests que sempre està més pendent del treball que fan els altres que no pas del seu. Per postres solament du treballant dos mesos i ja es creu l'amo del corral.

L'altre dia, el bany feia fàstic, de fet solament he vist banys més bruts en el tren de rodalies de Gandia a València o en una discoteca a les 3 del matí.  Aleshores el sàtrapa se m'apropa i em diu:  a vore com ho fas per a que torne a estar net.  Moniato. A vore com t'ho fas per a deixar de ser tan imbècil. Però el paio este s'ha cregut que sóc la seua puta mucama o què? A veure si aconsegueixes que t'estaque la granera per on jo em sé. Es pensa que a mi em paguen per netejar? Hi ha gent que cobra per netejar, almenys 5 o 6 persones que tenen com a únic treball netejar i damunt es limiten a netejar allò que veu la sogra. El mateix temps que necessita per manar a la resta, podria fer-ho ell mateix. Però ja he conegut a altres que li tenen tírria al sàtrapa, comencen a fer-se conciliàbuls.

Realment ja no sé quina és la meua funció en eixe treball. Crec que la propera vegada que em pregunten dire: Puta, sóc puta. Plena dispossició per a qualsevol cosa sense opció a rèplica. És això o mis labores , les que Déu sabrà quines són , però crec que puta és més gràfic. Prostituïsc la meua ànima per un salari a final de mes. En realitat vivim en una societat de putes, si a molts els donaren a triar enviaren els seus caps a pastar fang. Ens prostituïm per pagar-nos un cotxe que utilitzem per anar al treball i una casa en la que no podem restar-hi gaire temps. El pitjor és que jo em prostituïc i no tinc ni casa ni cotxe. Treballem un mínim de 40 hores a la setmana per un jornal que arriba per pagar els diversos delmes i primícies a l'Estat i als bancs mentre que altra gent viu de no fer colp i d'enriquir-se del treball de la resta. Marx tenia raó quan deia que la màquina del capitalisme s'engreixa amb la sang del treballador (oh! comunista! comunista!, bruja! bruja!)

La societat industrial és una merda, la revolució industrial ha representat un pas enrere en la qualitat de vida de les persones. Sempre terminis, sempre horaris, sempre suportar imbècils. Sempre els mateixos dies que són iguals. Venem temps per diners, venem la nostra personalitat per diners, venem la nostra ànima rebel per diners. Som putes. 


I canviant de tema, aquest any 2012 m'havia proposat anar tancant tot allò que anés arrossegant pel temps. Així de moment ja m'he acabat un llibre que duia en dansa des de feia més d'un any. El llibre en qüestió, Il barone rampante escrit en 1957 per Italo Calvino, un dels grans escriptors italians del segle XX. Me l'he llegit en italià, per tal que tinga més mèrit aquesta victòria. L'arrossegava perquè el tenia en format electrònic, no m'acaba de convèncer aquest format, t'obliga a llegir en l'ordinador, assegut a la taula, l'últim lloc de la terra en el que m'agrada llegir. 

El llibre ens parla de la cabuderia del baró Cosimo de Rondó, què quan era petit, per tal de no menjar allò que no li agradava, es va pujar a un arbre i mai més tornà a baixar. Visqué la resta de la seua vida dalt dels arbres, aprengué a fer-se sa casa entre el brancatge i el fullam. Des de dalt les branques visqué moltes aventures, conegué bandolers, s'enfrontà a pirates, es cartejà amb filòsofs de la il·lustració i organitzà una revolució liberal a la seua baronia. Fins i tot conegué al propi emperador francès. Però no mai baixà als arbres.

De vegades m'agradaria poder ser tan fidel a uns principis, poder bastir uns principis que et guien tota la vida i que mai pugues trair. Però sembla que el món ens tira cap a la vessant contrària, cap a la deconstrucció dels nostres ideals per a instal·lar-nos en el sistema, tragant amb carros i carretes. De vegades m'agradaria pujar als arbres i no baixar-ne mai. De tant en tant estaria bé deixar de prostituir-se, pujar-se els pantalons i enviar a més d'un a cagar.


4 comentaris:

  1. Maedéu! No m'ha passat desapercebut el títol(el qual, per cert, molt apropiat per al dia d'avui,29M) i he decidit visitar-te. ;)

    Després de llegir-te estic considerant seriosament allargar la vida d'estudiant tot el que puga! Senyor, quina explotació més ben poc dissimulada!
    El dia que vages a rebentar envia'ls a fer la mà, en valencià, que això s'entén a tot arreu!

    Molts d'ànims Aitor! No deixes que t'amargue la feina, i imposa't perquè almenys no abusen més del compte!

    Per cert, m'apunte el llibre de Calvino!

    Salut!

    ResponElimina
  2. Si, allarga-ho tant com pugues, la vida laboral és molt difícil i més quant tens una carrera, qui ho anava a dir.
    Hi ha una expressió alemanya que diu: Arbeit macht frei, que significa "el treball fa lliure". Si la frase ja és un poc irònica damunt la posaven a l'entrada d'alguns camps de concentració. El treball no fa llire, ben al contrari, esclavitza.

    Moltes gràcies! El valencià és una llengua que imposa, sobretot el dia que et poses a cagar-te en algú i com que no t'entenen sempre pots rectificar!

    Junt amb el llibre del baró, hi ha una trilogia juntament amb el Vescomte desmitjat i el cavaller inexistent, estan molt bé.

    Salut!

    ResponElimina
  3. Que razón tienes Aitor.
    Y lo peor es que, como se dice, además de putas ponemos la cama.
    Y ya ni así nos quieren...
    En fin, que vaya bien y mucho ánimo!!

    ResponElimina
  4. al final nuestros principios de jóvenes idealistas nos los pasamos x el forro de las narices, xq necesitamos ser aceptados en esta sociedad q nos manipula a su antojo

    ResponElimina