Diari d'Aula, 08-11-2010 (I)

A la classe de hui hem tractat sobre tot els principals models docents que hi ha i com aquestos influeixen sobre els continguts, la manera de dur la classe, etc..


A partir de la lectura del text de Wilfred Carr Cambio educativo y desarrollo profesional la professora ens demana que fem una dinàmica de grup en la que responguem les següents qüestions:

1. Amb quin professor treballaríem més a gust?
Treballaríem millor amb Mary Jones per la seua perspectiva crítica respecte al fet social, per la seua anàlisi integral que va fins l'arrel del problema. Posa de manifest que el sistema educatiu és el reflex dels valors de la societat en la que està inserit l'esmentat sistema i considerem que és un punt de partida molt interessant i a la vegada important.


2. Indicar avantatges i desavantatges de cada model.
Pel que fà al model racional-tècnic representat per John Smith concloem que com a desavantatge el seu sistema és molt rígid, sòls té en compte els resultats i no el procés d'aprenentatge en si i a més té una difícil aplicació universal. Com a avantatge assenyalem que quantifica òptimament els resultats, amb un sistema de fàcil utilització i que presenta bons resultats a curt termini però en una aula molt concreta.


Respecte al model pràctic-interpretatiu de David Evans, en l'apartat de desavantatges coincidim en que presenta una solució a un context determinat que no és extensible. En canvi divergim en que per a mi em sembla molt ingenu i utòpic i a la resta del grup li pareix superficial i pragmàtic. Presenta l'avantatge d'una bona anàlisi i interpretació i la importància atorgada a la interacció professor-alumne. El canvi com a evolució conjunta del professor i del sistema educatiu, sense que quede lloc als desequilibris.

I per últim el model crític social de Mary Jones pensem que com a desavantatge és massa realista i conscient que no disposa de les ferramentes per canviar, mesurar la societat en si és molt difícil, aleshores es manté en el còmode plànol de la teorització, sense anar més enllà. En canvi com a avantatge, va a l'arrel del problema, és conscient de la importància de la societat en el sistema educatiu. Personalment és curiós com hem indicat primer que ens trobaríem còmodes amb Mary Jones però critiquem que no pretén passar a la pràctica. Personalment no treballaria a gust amb una persona que es limitara a teoritzar.


3. Assenyalar compatibilitats i incompatibilitats.
Per a nosaltres hi ha majors compatibilitats entre el cas 2n i 3r perquè es complementen en el sentit que un dona la pràctica i l'altre la teoria. Per a John l'aula és una illa mentre que els altres dos són conscients que està inserida en una xarxa social. Tot i que tots tres coincideixen en la necessita de conèixer l'alumnat.


Creiem més incompatibles el cas 1r i 3r per la concepció d'aïllament de l'aula que ja em comentat i també perquè per a John l'alumne és un conjunt de dades objectives mentre que Mary el concep com una construcció històrica. També seria incompatible el cas 1r amb el 2n en el tema de la metodologia, puix un fa servir la psicometria i l'altre la triangulació i l'entrevista.


4. Relacionar teoria i pràctica.
El model docent representat per John Smith té una competència restringida. El professor marca distància amb l'alumne. No hi ha qüestionament de la pràctica docent. A partir d'un cos concret extrapola una teoria que s'aplica de manera general a altres casos i contextos diferents. És un model tradicional basat en l'explicació de conceptes, realització d'activitats de fixació i de control.


El model de David Evans parteix d'un cas concret per extraure una teoria aplicable a un cas concret no generalitzable. És un model tecnològic en el que hi ha una programació d'objectius, temporalització i aplicació i una avaluació final en relació als objectes operatius.


Finalment, el model de Mary Jones fa una excel·lent formulació teòrica però després no s'atreveix a posar-ho en pràctica. És un model espontaneista en el que el docent detecta els interessos de l'alumnat per realitzar en conseqüència les propostes de treball. Es duen a terme activitats relacionades amb les propostes i assemblees per analitzar i resoldre els problemes que han sortit a classe.

El model de Mary Jones contempla o té en compte la societat en la que està inserida l'alumnat i el sistema educatiu. En canvi és un model que no actua. Per contra David és més conscient del protagonisme del professor. El model de Mary Jones, vinculat a l'escola de Frankfurt, concep  la pràctica educativa lligada a la societat. Per canviar quelcom s'ha de tindre clara aquesta vinculació.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL