dissabte, 20 de novembre de 2010

NIT FREDA

Caminava ahir pel carrer Sant Bartomeu en direcció cap a la Plaça de l'Església i l'únic que podia escoltar era el soroll de les botes sobre l'empedrat. Feia fred i els carrers estaven foscos. Al passar pel costat per primera vegada en la meua curta vida havia vist les portes tancades. Per les finestres on abans s'escapava la llum sols s'hi podia veure la foscor, la tenebra que des d'ara regna en l'espai buit. Mirant cap a l'interior sols s'hi poden veure fantasmes: els cambrers servint, els músics tocant, la gent parlant, rient, solucionant els problemes del poble des de la barra. Era el centre social del poble, on era difícil entrar i no veure a cap conegut per fer-se el cafenet o la cerveseta. Amics i enemics eren perfectes companys de taula. Grans projectes s'hi encetaven i altres morien. Els desinformats podien acudir per escoltar l'última noticia que recorria tots els carrers estrets. Però demà les llums es tornaran a engegar i els fantasmes podran marxar d'aquell purgatori. Les portes tornaran a obrir i els músics tornaran a tocar però difícilment podrem recuperar aquesta improvisa àgora.

1 comentari:

  1. Todo eso occurre a Xabia? aqui en Segrate en las horas de la tarde no se mira nadie por las calles y todos los locale estan cerrados desde las siete! Me felicito contigo por tu prosa... no comprendo todo pero lo que leo y entiendo me gusta mucho!
    Ciao

    ResponElimina