BALANÇ D'UNA SETMANA MASTERITZADA.

Després d'una setmana de masterització, aquest és el balanç general:

-hem de ser innovadors i no persistir en els antiquats mètodes d'ensenyament.

-hem de partir del que es coneix prèviament abans d'introduir nous coneixements i qüestionar els preexistents per fixar els nous.

-tot el que hem aprés d'història a la carrera no ens serveix, pràcticament amb el que sabíem a 2n de Batxillerat teníem bastant i suficient.

-hem de tenir en compte la trajectòria personal de cada alumne.

-hem d'intentar dur a terme un tractament personalitzat.

-un xiquet de menys de 2'5 anys, un autista i un ximpanzé tenen igual nivell mental, la diferència és que la ment del xiquet evoluciona i la dels altres dos no. Comparar un xiquet autista amb altres primats com orangutans em sembla ofensiu però els psicòlegs són així de cruels.

-ningun xiquet vol estudiar ni anar a classe, per tant dir que el fracàs escolar va unit a les ganes d'estudiar no és vinculant.

-nosaltres i els pares som responsables del fracàs escolar dels alumnes i no aquests.

-el sistema educatiu escolar està pensat per a ser uniforme, crear una massa "nacional" amb iguals coneixements i a més és propedèutic, és a dir, cada nivell es limita a preparar l'alumnat per al següent nivell.

-hem de donar-li aplicacions pràctiques al que ensenyem, fugir del coneixement academicista (el coneixement pel coneixement).

-el llibre de text pot ser com una droga, el provarem al principi i ens enganxarem, sent impossible trobar alternatives per ensenyar. De fet el llibre explica, subratlla els elements importants, proposa preguntes i les respon i al final de cada tema sintetitza la informació. El professor és un instrument del llibre i no a l'invers.

-per als psicòlegs tot és blanc o negre, si Piaget diu que a un xiquet de menys de 2'5 anys no se li pot ensenyar, no se li pot ensenyar, i no valen respostes raonades.

En definitiva, el sistema no funciona, però tot el que pugam fer nosaltres a títol individual es diluirà a dintre com un terròs de sucre en un got d'aigua, com la societat visigòtica dintre la societat hispanoromana, fins desaparèixer. I amb aquests ànims al gener ens soltaran al mig de l'arena del circ. La meua estratègia serà de moment, localitzar al "macho-alfa" i destruir-lo maquiavèl·licament.

Però en general estic satisfet d'aquest màster, exceptuant alguna assignatura com la de psicologia la resta està més o menys bé, especialment processos i contextos educatius que és com una pedagogia crítica.