dijous, 4 de novembre de 2010

L'ESCOLA ÉS UNA FÀBRICA DE SÚBDITS.

El sistema escolar, tal i com està dissenyat a dia de hui, està pensat per crear bons ciutadans. Però alerta! no la bondat que tots penseu. El concepte de bondat referit, en aquest cas a l'obediència i respecte cecs per les institucions de l'estat. Quan apareix l'estat-nació va trobar ràpidament en les estructures educatives un immillorable aliat per modelar els seus ciutadans a imatge i semblança del seu ideal. Des d'aleshores es crearen els curricula per tal que tots els alumnes estudiaren el mateix: unes quantes nocions d'escriptura i càlcul i molt de patriotisme banal. Aquesta és el millor mecanisme per a la legitimació de l'estat, donar forma a  una massa que repetisca els seus postulats sense qüestionar-los. Lògicament, els avanços científics-tècnics del segle XIX i l'aparició de la societat de classes (des del meu punt de vista, inexistent) obligaren a l'ampliació de les matèries escolars. Però la corrent de fons continua sent la mateixa, com si visquérem en un malson distòpic més propi de la novel·la d'Huxley o de Matrix, crear sers autòmats que no pensen, tan sols reproduïsquen.
 
Però l'Estat encara que disposa dels curricula, aquests no basten concretar el seu ideari. Necessita d'altres elements per materialitzar-los. Factors aliats del sistema, els seus servents que li donen cos material. És en aquest context quan es desenvolupa institució escolar que és el reflex dels òrgans burocràtics. Les dues pedres basals d'aquest sistema són la divisió de les tasques i la jerarquia de l'autoritat. Una organització molt simple que prové del sistema fordista nord-americà, és a dir, el treball organitzat com una cadena de muntatge en la que cada element conforma una peça de la maquinaria. Una maquinaria que funciona a la perfecció com un rellotge suïs i en la que les peces discordants són fàcilment substituïbles. El treballador-peça sols ha de conèixer el seu comés, no necessita saber-ne res més. Però si ens retrotraiem més en el temps, descobrim que el fordisme no és més que l'adaptació al món laboral dels sistemes militars moderns, conformats als segles XVII-XVIII. Vet aquí com el militarisme acaba impregnant impunement cada racó de la nostra societat sense que hi haja cap esperança de canvi en l'horitzó.
 
Nosaltres, com a futurs professors, també som una peça de la maquinària. La nostra tasca consisteix a distribuir les definicions institucionalitzades de la realitat a través dels distints coneixements de manera implícita, enverinant el coneixement històric, les matemàtiques, el llenguatge i fins i tot l'educació plàstica. Nosaltres, futurs professors som els vulgars peons d'una partida d'escacs en la que no hem demanat participar. I no em sembla just! Cadascú s'ha de configurar el seu esquema de valors, perquè coi han de ser quatre encorbatats els que decidisquen que s'aprèn i que no ! I després diran que el sistema no funciona. A la vaga general del passat setembre. Quantes persones van callar? A quantes persones no els van segar el futur sense que s'atreviren a dir-ne res? Doncs que voleu que diga? el sistema funciona i molt bé, tenim una massa que es comporta com un ramat de cabres buscant el seu pastor xisclant únicament per tindre un poc d'herba fresca. Em diran anarquista però no m'agrada aquest sistema i per suposat que no vull ser còmplice d'aquest crim que es comet dia rere dia a les aules El meu futur no és l'ensenyament, no aquest ensenyament dirigista i pamfletista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada