LA DEMOCRÀCIA DEL PENSAMENT A LES AULES.

Després de dues setmanes masteritzades anar a classe comença a esgotar, per primera vegada sent el que és estudiar allò que no t'agrada. Totes les classes són participatives però, com vas a participar quan no t'interessa la temàtica de l'assignatura? Ara mateix el màster és un conjunt de conceptes que no hi ha per on agafar que s'amunteguen i distribueixen entre la memòria a llarg termini i la memòria a curt termini, o millor dit, en el llenguatge simplificador que ens fan servir, MLP i MCP. Si, després de mil anys, la nostra llengua s'ha reduït, en mans de psicòlegs mancats d'ànima, a un conjunt de sigles que hom difícilment podria reconèixer si se les trobara pel carrer.

Però una de les coses que menys m'agrada de la majoria de docents del curs és que tenen una concepció maniqueísta del món, és a dir, per a ells la realitat es composa de dos principis oposats SI i NO i no hi ha terme mig ni discussió que valga. Clar, després de cinc anys en una carrera on t'insisteixen molt en els matisos que conformen el món que ens envolta, en tots els colors de l'espectre lumínic des dels quals podem interpretar la realitat, trobar-se amb aquesta rotunditat d'afirmacions és francament depriment. D'altra banda, quan hom concep la realitat a partir de dos únics principis la resolució dels exercicis que es proposen en classe pot semblar molt fàcil i ràpid però a l'aula ens tens a un grup d'historiadors que comencem a donar-li la volta a tots els arguments del professor. Fins que he arribat a la conclusió que quan la professora diu: "debateu i arribeu a una conclusió" el que realment està dient és "debateu i arribeu a la MEUA conclusió".

He de trobar la manera de canalitzar la ràbia continguda cap a quelcom de productiu i que no es convertisca en bilis que m'acabe consumint per dins. En definitiva que semblava que no però m'espera un any moooooolt llarg. 

Comentaris

  1. voldria fer una xicoteta matissació:
    Pels exercicis fets a classe saps, entre altres coses que l' esperit de la llei que regula la ESO és: igualdat d' oportutinats per a tots, i nocions de cultura general. És cert que quan les nocions bàsiques entren per la porta, les matissacions eixen per la finestra. Els xiquets de la ESO serien capaços de comprendre les matissacions però a costa del temps que Conselleria t' obliga a que compleixques amb una temari tancat. En batxillerat aprofudeixes més en coneixements però les PAU actuen com a dictadores que també retallen el joc que explicar els matissos puguen tindre. Les persones que imparteixen el màster no pensen quan ens manen els exercicis: "debateu i arribeu a una conclusió" i no fan "debateu i arribeu a la MEUA conclusió". El que fan és més profund, ens ensenyen els budells del sistema educatiu, i sobretot els que estan podrits. Com una idea tan bona d’ educació per a tothom s’ ha convertit en que un alumne quan veu un mapa en blanc sols puga dir la divisió provincial, si arriba!, i no mostres de nacionalisme banal. És açò el que hem d’ entendre els estudinats del máster anem a donar classes de cultura general, i el fet que es converteixquen en “borregos” o no, no sols està en les nostres mans
    Paola

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL