L'ESPERIT DE LA MEDITERRÀNIA

Aquest fragment d'El Gatopardo de Lampedusa sobre Sicília il·lustra molt bé el caràcter mediterrani en general i ajuda a entendre als que no hi formen part d'aquest microcosmos aquesta sopor que pareix apoderar-se de tots els que naixem a la vora del Mare Nostrum i que dona com a resultat aquest immobilisme en el que semblem instal·lats des de fa segles.
La imatge és de Donnafugata, poble sicilià on transcorre gran part de la novela, si fa no fa, bé podria tractar-se d'una imatge presa en alguna de les nostres cales.

En Sicília no importa fer mal o bé, el pecat que nosaltres, els sicilians no perdonem mai és el de fer. Som vells [...] molt vells. Fa al menys vint-i-cinc segles que duem sobre els muscles el pes de magnífiques civilitzacions heterogènies, totes vingudes de fora, ninguna germinada entre nosaltres, ninguna en la que nosaltres hagem entonat. Som blancs [...] com la reina d'Anglaterra; tanmateix des de fa dos mil cinc-cents anys som colònia. No ho dic lamentant-me; la culpa és nostra. Però estem cansats i també buits.



La son, [...] la son és el que els sicilians volen, ells odiaran sempre a qui els vulga despertar, encara que siga per oferir-los els més bells regals [...] Totes les manifestacions sicilianes són manifestacions oníriques, fins i tot les més violentes, la nostra sensualitat és desig d'oblit, els trets i les ganivetades, desig de mort, desig d'immobilitat voluptuosa, és a dir, també la mort, la nostra mandra, els nostres sorbets d'escurçonera i canella. El nostre aspecte pensarós és el del no res que vol escrutar els enigmes del nirvana [...] les novetats ens atrauen sols quan estan mortes, incapaces de donar lloc a corrents vitals; d'aquí l'increïble fenomen de la formació actual de mites que serien venerables si fossen antics de veritat, però que no són altra cosa que sinistres temptatives de tancar-se en un passat que ens atrau solament perquè està mort.

[...] Sicília, l'ambient, el clima, el paisatge sicilià. Aquestes són les forces [...] que formen el nostre ànim; aquest paisatge que ignora el camí del mig entre la blanor lasciva i la maleïda fogositat [...] aquest clima que ens infligeix sis mesos de febre [...] aquest estiu nostre llarg i tètric com l'hivern rus i contra el qual es lluita amb menor èxit [...] i després l'aigua, que no existeix o que s'ha de dur de tan lluny que cada gota seua es paga amb una gota de suor; i per si fora poc les pluges, sempre tempestuoses, que fan enfollir els torrents secs, que ofeguen animals i homes justament allà on dues setmanes abans uns i altres es morien de sed.

[...] totes aquestes coses han format el nostre caràcter, que així ha quedat condicionat per fatalitats exteriors a més de per una terrible insularitat d'ànim.

Comentaris

  1. la traducion en lengua catalama es tuya? En este caso me felicito contigo!

    ResponElimina
  2. si, però no des de l'italià, sinó des del castellà, així que no té tant de mèrit

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL